Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 7 de diciembre de 2007

Parenoelmania/Setè

Ja han començat a aparèixer. La germinació era latent. El perill imminent. La invasió indubtable. La raó, coneguda. Era qüestió d'esperar, d'esperar i mirar, de mirar alçant lleument la mirada, de mirar de biaix, de costat, a dreta, a dreta i esquerra; reproduits salvatgament, de coits sense interrompre, d' amors improvables neixen amb el caos de la vida; aquí, allà, més enllà, travessant ciutats, movent-se per continents, d'illa en illa, arribant de ben segur a les selves, als primers deserts, a les més altes muntanyes; hi són, ben cert, no cal tenir la mirada atenta, només tenir-ne. Grans, nans, més arrodonits, poc polits, diminuts, cagamandúrries, esmaperduts, com la cançó; de cera, de fang, tèxtils, acotonats. Dominen la nostra vida, l'estan revolucionant, s'enlairen per les parets, arriben a les finestres, i agosarats, sense picar cap vidre, et busquen per...penetrar-te, més endins, ben endins, just aquí, a prop del cos del teu cor vermell. I tú potser hi caus i els deixes quedar-s'hi. Inclús sé d' algú que s'enamora sense fre i acaba foll i clònic.
Que la roda continui és només qüestió d'amor i sexe...i d'algun tret paranormal.

1 comentario:

CAGATIÓ dijo...

Benvolguda,
I jo que em lamento trist i foll, perque intento sense gaire fortuna “sobreviure”a la invasió d’aquest vell grassonet que asseu als petits infants sobre els seus genolls, que els omple el cap de falses promeses, de regals impossibles, i que es present per tot arreu.
Jo, pobre de mi m’haig de conformar amb un grup cada vegada més minso de quitxalla, que enduts per la fal•lera consumista m’omplen el pap de menges estrafolàries que no m’atipen ni produeixen l’exitació necessària dels meus budells.
La fusta està passada de moda, sempre i quan IKEA no digui que es moda.
Doncs ja ho veus, fins que JO no surti per la tele anunciant qualsevol cosa, o al “tengo una palabra para ud.”, reclamant als quatre vents que em dic TIÓ, aquí i a la Xina popular, que sóc mès de cagar, que d’anunciar COCA-COLA, que vull refundar el caganerisme, o alguna merda semblant, crec que estic plena extinció...
No se si cagar-me de por, o cagar-me en la mare del Grassonet de color vermell, que em te les nits de nadal robades.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre