Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 19 de diciembre de 2007

La cançó de l'any

Heus ací. La meva cançó de l'any. En el blog del meu amic Àngel (http://jtatiangel.blogspot.com/) sitúa com a la millor cançó de l'any a Impossible Germany de Wilco. No li penso discutir. Us recomano les seves recomanacions, "valga la redundancia", ja què és destre sobre la matèria; i el que faig és pillar-li l'idea i dir la meva cançó preferida, per alegre i dinàmica.
Entre cançó i anunci, aposto, i no és conya (sóc així de musicalment bàsica o plana), per aquest híbrid de la Shakira. A més, sembla ser que el diners que ha guanyat amb aquesta publicitat els ha destinant a la fundació colombiana Pies Descalzos. Pues, muchos se pondrian a los suyos, los de la Shakira, dic. Jo agenollar-me no, però alçar-me de puntetes i marcar-li un potent petó al Bardem si que ho faria, crec, vaja.
na na naaa naa....... na na

9 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Shakira la del SEAT! Bardem l'home més lleig del planeta! una combinació terrorífica... o, paradoxament, exclusiva! vos teniu gustos directes!

pasmao dijo...

Es de las peores canciones que se han hecho nunca.

OZORES dijo...

la doncella de la casa vacía

LOS TREMENDOS

Endora dijo...

per la meua casa comenten que no el MIKa és el rei de l'any

Endora dijo...

Es cuando escribo que me doy cuenta que soy tartamuda (el ben contrari del Sr. Serra i Fabra). Y cuando hablo extraterrestre: Ningú m'enten!

penyabogarde dijo...

antonio banderas és molt lleig

NINO BRAVO / NINUS BRAU dijo...

tot menys ABBA i la Nina

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

vine a can tati, tenim un nou espai dedicat a les millors sèries de la tele de tots els temps

Cassadesús dijo...

vos teniu gustos valents!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre