Papa Noel, Quart

Continuu. Sóc una entusiasta dels calendaris, dels clàssics, clar. Tant els xinorrets què a modus de tarja de presentació regalen a les cansaladeries com dels descomunals , meitat números format 24 amb negreta i sense cursiva i meitat mossa fluixa de robes i generosa en carns que donen color als tallers de pneumàtics, magatzems d’impressió de samarretes surferes o a les fàbriques de conserves de la comarca.

Cada any em faig amb uns quants. El de la tauleta del despatx deltreball, que no és l’agenda, sol contenir espai per poder marcar notes; el general de casa, al menjador, on figuren les cites més importants, normalment les dels metges; un de CONMASA a la cuina m’ajuda a situar-me; a la meva taula de l'ordinador de casa un de triangular on anoto quan hormono i quan no; també al billeter sempre hi ha un de petit, ajuda a saber quin cap de setmana estan les criatures amb mí i quin no. Al móbil es pot consultar un del què fins ara no n’havia parat atenció i que posssiblement substituirà a altres. Tots ells els escullo amb força cura, a més, sense fer col.lecció confeso guardar-ne per esplaier-me en el temps amb el temps. Una de les poques constants a la meva vida, el dia a dia.

Deia que sí, que m’agraden; per tant fer-me amb el calendari de pagès és un altre caprici, així com el de regalar cada desembre el d’advent a cadascuna de les mosses de casa. Aquest any el senyor que viu amb mi ha estat genial. Ha reciclat 24 mitjonets del cole del Dofí i amb 24 agulles de la roba numerades i desordenades els ha penjat d’una corda a un prestatge de la llibreria; dins de cada mitjó hi ha posat estratègicament un golosina de xocolata de formes nadalenques, com s’escau, per deleit de les nenes. Segueixo, doncs, fent tribut d’admiració a l’organització del temps, amb un intent de viure el dia a dia i a llarg plaç un any vista no més.

Com no podia faltar, aquest blog, també gaudirà d’un calendari d’advent. A falta d’idees més originals he decidit dedicar als papis noels el protagonisme d’aquesta fita. A dia d’avui, ja són quatre els que hauré penjat, anava enraderida, i prometo, doncs, fins la víspera de Nadal regalar a cada dia que caigui un exemplar vermellet i blanc més.

És qüestió de temps, tot plegat. El gran tema de la vida. El 2008 és a tocar, però avui és 4 de desembre, Santa Bárbara, Sant Félix, Santa Tecla, per al devots… I dijous per els que fan pont.
Apa siau.