Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 4 de diciembre de 2007

Papa Noel, Quart


Continuu. Sóc una entusiasta dels calendaris, dels clàssics, clar. Tant els xinorrets què a modus de tarja de presentació regalen a les cansaladeries com dels descomunals , meitat números format 24 amb negreta i sense cursiva i meitat mossa fluixa de robes i generosa en carns que donen color als tallers de pneumàtics, magatzems d’impressió de samarretes surferes o a les fàbriques de conserves de la comarca.

Cada any em faig amb uns quants. El de la tauleta del despatx deltreball, que no és l’agenda, sol contenir espai per poder marcar notes; el general de casa, al menjador, on figuren les cites més importants, normalment les dels metges; un de CONMASA a la cuina m’ajuda a situar-me; a la meva taula de l'ordinador de casa un de triangular on anoto quan hormono i quan no; també al billeter sempre hi ha un de petit, ajuda a saber quin cap de setmana estan les criatures amb mí i quin no. Al móbil es pot consultar un del què fins ara no n’havia parat atenció i que posssiblement substituirà a altres. Tots ells els escullo amb força cura, a més, sense fer col.lecció confeso guardar-ne per esplaier-me en el temps amb el temps. Una de les poques constants a la meva vida, el dia a dia.

Deia que sí, que m’agraden; per tant fer-me amb el calendari de pagès és un altre caprici, així com el de regalar cada desembre el d’advent a cadascuna de les mosses de casa. Aquest any el senyor que viu amb mi ha estat genial. Ha reciclat 24 mitjonets del cole del Dofí i amb 24 agulles de la roba numerades i desordenades els ha penjat d’una corda a un prestatge de la llibreria; dins de cada mitjó hi ha posat estratègicament un golosina de xocolata de formes nadalenques, com s’escau, per deleit de les nenes. Segueixo, doncs, fent tribut d’admiració a l’organització del temps, amb un intent de viure el dia a dia i a llarg plaç un any vista no més.

Com no podia faltar, aquest blog, també gaudirà d’un calendari d’advent. A falta d’idees més originals he decidit dedicar als papis noels el protagonisme d’aquesta fita. A dia d’avui, ja són quatre els que hauré penjat, anava enraderida, i prometo, doncs, fins la víspera de Nadal regalar a cada dia que caigui un exemplar vermellet i blanc més.

És qüestió de temps, tot plegat. El gran tema de la vida. El 2008 és a tocar, però avui és 4 de desembre, Santa Bárbara, Sant Félix, Santa Tecla, per al devots… I dijous per els que fan pont.
Apa siau.

1 comentario:

àngel dijo...

CARAMBOLES,ENDORA ALMANAQUISTA...PASSA ARA PER EL MEU BLOG, RECOMANACIONS LITERARIES I SONORES...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre