Tant se me'n dóna

Tant se me'n dóna fer-li el joc a Freixenet. Tinc una excusa però, és una empresa catalana. I una altra més, estic enfadada, com una infanta feliç m'he enfadat amb els pares noels perquè no m'agraden el que porten. Aquest cap de setmana, aquests dies anteriors al dissabte i diumenge, s'han emplenat de parenoelmania, i la culpa és el meu capritxòs caprici de dia rera dia fe'ls hi honors, als paputxins de barba blanca. Doncs no, canvio de via, passo dels 80 per hora i segueixo a l'esquerra, però sempre fidel a l'ideologia, som animals de costums, encara que costumistes o ¿consumistes?. Les festetes de nassos. Pues sí. I amb el Nadal venen també els anuncis; de xocolates aturronats, de colònies amb eslogans anglosaxons, de cosos excel.lsos i cares de nina antiga; de juguines mil; de mil formes de gastar innecessariament mils de mils. Els caixers ja no treuen gota. Esgotats, estressats i desprogramats; com una toballola mullada els exprems i no en treus més que un breu escrit que apunta alguna cosa com aquesta: caixer fora de servei. Amb la nadalmania perdem el senderi i quedar-se fora, compte!, també és de boigos i a més a més, gairebé impossible; doncs repeteixo, he seguit amb la ideologia nadalenca, i ho faig amb l'orgull per la peça escollida. Si no l'heu vist, no dubteu. Cliqueu el rec del youtube i disfruteu del mestre Scorsese.

I una felicitació a Freixenet per apostar pel canvi, pel risc i pel bon estil i l'art publicitari. Al meu entendre, clar.