Tres eran tres las hijas de Elena, 17 i 18 i demà 19

Una de les dues ilustracions és de Thomas Nard.

Si algú sap identificar el bisbe i l'autor de la fotografia, me lo diga, gràcies.

El desembre és un vell...que fa arrugar la pell. Això diu el nostre refranyer.

Perquè el desembre és el més fred i fosc de tots els mesos de l'any. I per això se'l representa com un vell prim fatigat, de blanques i llarges barbes, que carrega un feix de llenya, i que duu un fanal a la mà. És el mes que fa dotze, un mes adormidor, de poca feina al camp, de molt foc i molta rondalla. És també el mes de l'Advent i l'esperança. Tothom espera el bon temps.

Text extret de l'almanac del cordill 2008, i dedicat, des d'aquest blog, aquelles persones airades amb aquells què pensen enemics de la seu pàtria als que només són petits adversaris (adversària jo, clar) de tendències sociològiques de certa patologia obsessiva.

L'apunt del calendari d'advent del mes pot ser per exemple aquest que segueix.

Catalunya és la segona zona productora de pera a Europa, per darrera d'Itàlia. Les varietats més conreades aquí són la Conference i la Blanquilla.

És a dir: No em toqueu la idem.

17, 18 i 19

Tres eran tres y ninguna era buena. Tres eran tres y ninguna era buena. Julia, Paloma y Elena. Tres eran tres y ninguna de las tres era buena. Rubia, castaña y morena. Tres eran tres y ninguna de las tres era buena. Julia, Paloma y Elena. Tres eran tres y ninguna era buena.

Jaime de Armiñán.