El rellotge marca quasi les cinc. Sense cap altra voluntat que la panxa regirada m’he despertat fa ja una hora. Res de nou més que el silenci espantat pel soroll dels meus budells. Miro per la balconada de la sala del menjador i sento que tothom dorm. Dins, a casa i fora. A dreta el C/ del Pilar, estranyament resta en calma; a esquerra els entorns que remunten cap a muntanya només frisen per la serena nit i tanmateix inquieta nit només empaitada pel brunzit del vent que aixeca fulles seques i esvalota insomnis comuns d’aquells que com jo són desperts. He intentat tornar al llit, el nòrdic no pesa però abriga massa quan la desídia es penja del desvetllament persistent. Les respiracions dels bronquis veins són sonores i rítmiques. Amb la precisió exacte d’un rellotge de cucut diferencia els espais muts dels suspirs més aguts; sembla que s’escolti una cautelosa pronúncia, va… va….va…, i de sobte un moviment brusc, el soroll quasi metàl.lic de la roba de llit nova, i un gir decidit em fan aixecar i decidir que no és el lloc adeqüat per passar l’estona. Obro l’ordinador i em deixo dur per les paraules; escric aquesta nota i decideixo tombar-me al sofà amb en Chejov. Un bon relat curt es garantia i bona medicina. Mentre la nit entra a quarts de sis i el rumb del vent ha fet mudança. Ja ve el dimarts i el silenci és un miracle.martes, 4 de diciembre de 2007
Nit en blanc
El rellotge marca quasi les cinc. Sense cap altra voluntat que la panxa regirada m’he despertat fa ja una hora. Res de nou més que el silenci espantat pel soroll dels meus budells. Miro per la balconada de la sala del menjador i sento que tothom dorm. Dins, a casa i fora. A dreta el C/ del Pilar, estranyament resta en calma; a esquerra els entorns que remunten cap a muntanya només frisen per la serena nit i tanmateix inquieta nit només empaitada pel brunzit del vent que aixeca fulles seques i esvalota insomnis comuns d’aquells que com jo són desperts. He intentat tornar al llit, el nòrdic no pesa però abriga massa quan la desídia es penja del desvetllament persistent. Les respiracions dels bronquis veins són sonores i rítmiques. Amb la precisió exacte d’un rellotge de cucut diferencia els espais muts dels suspirs més aguts; sembla que s’escolti una cautelosa pronúncia, va… va….va…, i de sobte un moviment brusc, el soroll quasi metàl.lic de la roba de llit nova, i un gir decidit em fan aixecar i decidir que no és el lloc adeqüat per passar l’estona. Obro l’ordinador i em deixo dur per les paraules; escric aquesta nota i decideixo tombar-me al sofà amb en Chejov. Un bon relat curt es garantia i bona medicina. Mentre la nit entra a quarts de sis i el rumb del vent ha fet mudança. Ja ve el dimarts i el silenci és un miracle.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"
"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).
Que em disculpi la resta...
Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.
Bosc and or a
Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre
No hay comentarios:
Publicar un comentario