Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
miércoles, 12 de diciembre de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
Archivo del blog
-
►
2009
(39)
- ► septiembre (3)
-
►
2008
(68)
- ► septiembre (5)
-
▼
2007
(63)
-
▼
diciembre
(22)
- Nadala Endorenca
- Carta a qualsevol rei o similar
- La cançó de l'any
- Tres eran tres las hijas de Elena, 17 i 18 i demà 19
- Carla Bruni premiere dame de la France?
- Anuncio Freixenet Navidad 2007. Key To Reserva
- Setze paputxi
- Tant se me'n dóna
- 14 D: Dia de la República del Jueves
- Josep Guinovart i Bertran
- I 12: Comprar per comprar, a botiga, a Premià.
- Parenoelmania/10+1
- Parenoelmania/10
- Papa Noel/Vuitè i novè
- Parenoelmania/Setè
- Papa Noel/Sisè
- Papa Noel, Cinquè
- Papa Noel, Quart
- Papa Noel/Tercer
- Papa Noel/Segon
- Papa Noel / Primer
- Nit en blanc
- ► septiembre (10)
-
▼
diciembre
(22)
7 comentarios:
Cuando era niño yo hacía unos iguales con mis rotuladores carioca.
desagradable intervenció d'aquest "pasmao" que es pensa que l'humor de telecinco serveix fins i tot
en casos com aquest. A la memòria d'un artista de la categoria del Guino.
Francament, el concepte de l'humor està que fa pena. A vegades l'humor conviu amb la més sorprenent autofàgia.
darrerament el mal gust està de moda disfressat de bromista. tati-pagès té una mica de raó i la comparteixo bé.
Why? Desagradable sería hacer humor de la persona ¿pero de su obra? El día de la muerte de Tapies nos pondremos todos un calcetín roído para homenajearlo.
Plaça, es indudable que tus gustos no son los míos, y tati tiene o no tiene la razón, porque si la compartes bien no puede ser ese bien "una mica".
Igualmente, disculpas al que se sienta ofendido, pero por sentirse ofendido, no sé el porqué, pero ya hay demasiada bronca por el mundo para que la gente se ofenda "por mi culpa".
aquí la única bronca es la teva, pel que sembla.
no pl. la bronca la tenéis vosotros porque veis enemigos por todas partes menos por la mañana cuando con el cepillo de dientes delante del espejo. Es cuestión de ver un poquito.
Gent...... comporténse que és divendres! I aquí hi cap quasi tothom, oseáse que "pasmao" po favor, fins aquí "com si com sa", més enllà... és caure en allò que té la vida de instantànies desagradables i faltes de gràcia, només però ja és molt. Vamos, que me quedo con lo de Hola, soy Pasmao, feliz navidad!
Publicar un comentario