Instància dirigida a Sa Majestat:
Il.lustríssim senyor Rei Mag. Demano una mica de responsabilitat. Sentit comú i seriositat. Un pèl de gust i amabilitat. Valga'm déu quina horrositattt! És un elogi a la falta de sensibilitat, és un agravi a la gràcia, l'estètica i la complacència, quin insult! quina barbaritattt! Qué és que és un atac, un ultratge, quina mofa, una difamació. Senyor Rei Mag... quina injúria aquest oprobi, un improperi, aquesta indistinció, una deformació.
Demano elegància, goig, alegria, satifacció. Un exigu sentit de la normalitat, res més que una estoneta de lirisme, d'afectivitat. Una cosa toba, flexibilitat; demano ductilitat, allò susceptible, res més que amor...; lindura, delicadesa, reduida divinitat. Des d' un xic de primor, un petit esplendor... Però, per favor, li demano amb un si us plau, fora tanta lletjor; un escas encant, un mínim atractiu, altesa, gran majestat, bellesa és símbol de felicitat. Sa reial sobirà, ho ha de comprendre, no és gaire esforç, aquesta petició. Per bé de tots, gràcies, cordialment, en espera... del seu compliment. Sa majestat. Entenc el seu interès, segur que serà de ben segur acomplida la...solicitud. Moltes gràcies. A reveure, fins l'any vinent, que si s'aconseguix li seré fidel i tornaré a fer l'instància pertinent. A reveure, als seus peus...encara que això sigui indignament... molt agraïda, passi-ho bé...bé...bé
No hay comentarios:
Publicar un comentario