Heus ací. La meva cançó de l'any. En el blog del meu amic Àngel (http://jtatiangel.blogspot.com/) sitúa com a la millor cançó de l'any a Impossible Germany de Wilco. No li penso discutir. Us recomano les seves recomanacions, "valga la redundancia", ja què és destre sobre la matèria; i el que faig és pillar-li l'idea i dir la meva cançó preferida, per alegre i dinàmica.
Entre cançó i anunci, aposto, i no és conya (sóc així de musicalment bàsica o plana), per aquest híbrid de la Shakira. A més, sembla ser que el diners que ha guanyat amb aquesta publicitat els ha destinant a la fundació colombiana Pies Descalzos. Pues, muchos se pondrian a los suyos, los de la Shakira, dic. Jo agenollar-me no, però alçar-me de puntetes i marcar-li un potent petó al Bardem si que ho faria, crec, vaja.
na na naaa naa....... na na
Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
miércoles, 19 de diciembre de 2007
La cançó de l'any
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
Archivo del blog
-
►
2009
(39)
- ► septiembre (3)
-
►
2008
(68)
- ► septiembre (5)
-
▼
2007
(63)
-
▼
diciembre
(22)
- Nadala Endorenca
- Carta a qualsevol rei o similar
- La cançó de l'any
- Tres eran tres las hijas de Elena, 17 i 18 i demà 19
- Carla Bruni premiere dame de la France?
- Anuncio Freixenet Navidad 2007. Key To Reserva
- Setze paputxi
- Tant se me'n dóna
- 14 D: Dia de la República del Jueves
- Josep Guinovart i Bertran
- I 12: Comprar per comprar, a botiga, a Premià.
- Parenoelmania/10+1
- Parenoelmania/10
- Papa Noel/Vuitè i novè
- Parenoelmania/Setè
- Papa Noel/Sisè
- Papa Noel, Cinquè
- Papa Noel, Quart
- Papa Noel/Tercer
- Papa Noel/Segon
- Papa Noel / Primer
- Nit en blanc
- ► septiembre (10)
-
▼
diciembre
(22)
9 comentarios:
Shakira la del SEAT! Bardem l'home més lleig del planeta! una combinació terrorífica... o, paradoxament, exclusiva! vos teniu gustos directes!
Es de las peores canciones que se han hecho nunca.
la doncella de la casa vacía
LOS TREMENDOS
per la meua casa comenten que no el MIKa és el rei de l'any
Es cuando escribo que me doy cuenta que soy tartamuda (el ben contrari del Sr. Serra i Fabra). Y cuando hablo extraterrestre: Ningú m'enten!
antonio banderas és molt lleig
tot menys ABBA i la Nina
vine a can tati, tenim un nou espai dedicat a les millors sèries de la tele de tots els temps
vos teniu gustos valents!
Publicar un comentario