Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 12 de diciembre de 2007

I 12: Comprar per comprar, a botiga, a Premià.

He necessitat uns dies per penjar aquesta petita notícia ja què segurament estava amagada en un racó de l’hemisferi menys instintiu del meu cervell i li calia un hervor cognitiu per decidir surar a la superfície en el moment més adient. La ment té aquests capricis.

Narro el fet.

Tot just començava el mes de desembre; mes nadalenc per excel·lència, mes darrer, més que un mes; quan vaig trobar-me amb un fet insòlit hores d’ara, una manifestació obrera, treballadora, més concretament, una manifestació sindical. Era a les portes del Supermercat CAPRABO de la Gran via de Premià de Mar on vaig trobar una colla de persones que convidava a la reflexió i invitava a la informació; sense cap tipus d’extorsió eren pocs però es veien força.

Amb la desconeixença del fet puntual, la meva primera i per tant més sincera exclamació va ser: EUREKA! VISCA! OLE!.... existeix el moviment, més, existeix el moviment sindical!

La consigna era clara: Durant la primera quinzena d’aquest mes de consum per excel·lència expressaven el consell “No comprar a Caprabo del 1 al 15-D”, aquest era més que menys l’eslògan.

Dit això, el meu caparronet ha trigat a fer pública la reflexió, com deia, però és aquí.

Sembla ser que encara algú es molesta en organitzar-se per exercir la queixa d’un defecte, molèstia, inconveniència, putada a la fi... en seu el lloc de treball, allò més necessari, allò més bàsic, i tan oblidat, repeteixo, el lloc de treball. Sembla ser que algú encara s’uneix per intentar resoldre comunment, ara en ple segle XXI, i durant les festes consumistes una reivindicació. Increïble i alhora engrescador. Passejar per aquesta “granvia”, sembla l’únic carrer productiu a nivell de botigues i altres comerços dit de pas, i trobar-te un grup de persones amb banderes què repartint octavetes convidaven al boicot d’un gran supermercat per les seves polítiques de precarietat laboral m’ha fet sentit d’un altre segle. Sí, vés, d’un altre segle i alhora tant en el moment…

Només afegir l’adreça http://cnt-caprabociencias.blogspot.com/ per si es vol saber més sobre el tema . I m’animo tot dient-me; en davant Endora, encara és possible sortir al carrer amb més lemes que el de la nacionalitat!

Ah i qui vulgui pot afegir-se a la vaga, inclòs si vol allargar-la... lliurament, eternament... i tornar a ...plaça per sempre més...al comerç del poble, al petit botiguer.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Bon artícle! Gràcies per fer extensiva la nostre lluita.
http://www.cntpremia.blogspot.com/
Rebi una salutació.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre