Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 29 de noviembre de 2007

10 més 7 anys ; un futur.

Tipologia d'adolescència.
L'altra dia parlava d'aquesta paraula incerta: FUTUR, bé és més la situació qui provoca l'incertesa que no pas el seu propi concept. El futur és el que és, res tangible i molt d'incert. Afortunadament.

Aquest és el primer FUTUR que penjo. Vull col.leccionar futur, com el que col.lecciona talls d'ungla.
Escric al títol: 10 més 7 anys, un futur.
I poso d'imatge al jove Bojan.
I aquest em porta a aquell altre que en Llach va honorar in memoriam.

...disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres...

Com són els disset? Aquell temps que s'apropa a la majoria...?
Continuarem.


3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ostres, l'altre dia deia que no existia el futur i resulta que tenim el BOJAN

Anónimo dijo...

diecisiete años, dicen que la mejor edad, bueno. Yo lo tenia tan claro como Bojan, despues la vida se encargo de despertarme. espero que Bojan consiga ser mejor que ronaldiño.
anamorgana

Anónimo dijo...

los adolescentes, pero, son como cristobal colon, acaban de llegar a un sitio, se piensan que son los primeros en llegar y ademas no saben exactamente donde han llegado, a algunos nos pasa tambien como a colon que seguimos pensando que es mejor pensar que todavia estamos en Cipango

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre