Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 21 de noviembre de 2007

Premi Llibreter 2007

Claus i Lucas d'Agota Kristof és la meva aposta per a la novel.la triomfadora d'enguany del Premi Llibreter, guardó que otorga el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya.
Són set els llibreters els que s'encarreguen d'escollir la novel.la a promocionar per les llibreries entre unes poques bones finalistes on el què es prima és la qualitat i la garantia d'una obra sèria. No n'hi ha guany econòmic en quant al premi, és el reconeixement a la botiga el que serà garantia de seguiment de l'autor i l'obra.
El premi es concedeix des del 2000, i han estat finalistes i/o guanyadores obres de personatges com Sándor Marai amb L'ultima trobada, John M.Coetzee per L'edat de ferro, Philip Roth amb Pastrimonio, Siri Hustvedt per Todo cuanto amé, i en Martí Rosselló amb l'Anna K.
L'Agota Kristof la coneixia per La analfabeta. Haig de dir que només la tinc a la butxaca; la seva lectura no ha passat de la crítica i quatre ratlles més del sumari, però comentant la jugada amb la gent de "Laie" i de "Catalònia" i tenint l'experiència d'una novel.la anterior de la nomenada húngara, m'he decidit perquè sigui ella la que rutlli aquest any per les llibreries com a la primera en el "top ten" dels llibreters, la llista dels quals podeu saber si entreu a la seva web.
L'alé del búfal a l'hivern de Neus Canyelles, escrita per la mallorquina, si guanyés seria la primera obra de llengua catalana que obtingués el premi. No estarà de més guardar-la a la pila de lectura a reservar.

1 comentario:

penyabogarde dijo...

m'agrada que llegeixis, has vist el llibre d'en bogarde?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre