Escenari: Guerra civil espanyola; amagat en una poblat cantàbric entre muntanyes nevades, un home escriu sobre la mort sobrevinguda de la seva dona, el cadáver de la què encara no ha enterrat i observa; sobre els plors del fill nascut durant la fugida, del que, entre d'altres penes, té la de la culpa d'haver-li donat la vida; i sobre una vaca famèlica que els acompanya, i què a falta d'herbes li costa morir.
"Con unos sacos para el heno he hecho una cuna abrigada y la he cubierto con la colcha de ganchillo heredada de su abuela y que Elena insistió en llevar consigo como si en ella estuviera resumido su pasado. No es ya tan acogedora como lo fue cuando compartíamos la huida pero da calor al niño y es probable que aún quede algo en ella del aroma de su madre. Debo confesar que no he soportado la comparación de la vida y de la muerte.
Verles a los dos en la misma cama, boca arriba, Elena tan acabada y él tan sin hacer, ha sido como trazar una raya entre lo verdadero y lo falso. Repentinamente la muerte era muerte, nada más que muerte, sin los candores del cuerpo, sin lo animal de la vida. Un cadáver, al cabo de tres días, es un mineral sin la humedad del aliento, sin la fragilidad de las flores. Ni siquiera es algo indefenso. Es algo que no puede sentirse acorralado y, sin embargo, se agazapara como si quisiera pasar desaparecido. Un cadáver, al cabo de tres días, es sólo soledad y ni siquiera tiene el don de la tristeza. Al niño se le está secando el cordón umbilical. Y llora."
Un memorable viatge per la memòria històrica: “Los girasoles ciegos” que Alberto Méndez fa a través de quatre relats breus on la derrota és el nexe d’aquell recorregut.
De lectura, diria què, obligada a instituts o similars per fer un exemplar exercici de record a les petjades de les guerres, amb l’emprempta del dolor i la veritat i/o realitat del què representen. No en va, en Paolo Conte deia que la veritable divisió entre els sers humans és, els que han viscut una guerra i els què no.
La bona lletra i una bona música, ens porten cap a bons testimonis de guerres passades i memòries presents.
Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
lunes, 12 de noviembre de 2007
La memòria històrica: música i lletra
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
Archivo del blog
-
►
2009
(39)
- ► septiembre (3)
-
►
2008
(68)
- ► septiembre (5)
3 comentarios:
jo de vostè linkaria aquesta adreça...
Los pueblos que olvidan su pasado estan condenados a repetirla.Estoy segura que se deberia sacar todo a la luz, lo bueno, lo malo todo. Es como la ropa tendida al sol se seca se airea. ¿la musica me ha gustado quien es? soy muy ignorante.
saludos de anamorgana
vos sou una blogger inclassificable, la qual cosa la fa del tot irrepetible. Ja estaria béque molts jovincells memorialitzessin com vos demaneu. N'hi ha que prefereixen ser redemptors, vigilants i insolents. No és el cas dels traficants de somnis que habiten en aquest magma internàutic. Vos blogueu bé.
Publicar un comentario