Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 21 de noviembre de 2007

Iris Varela: el monstre es recrea

Nascuda a Veneçuela, la número 11 de 13 germans és diputada chavista i altrament anomenada la Comandante Fosforito.
Qué es veu en aquesta gravació? Unes imatges esgarrifoses. És possible que aquesta diputada hagi estat votada? Tingui adeptes? Doncs, sí i sembla que molts són els què justifiquen la seva ira, i la utilització que en fa d’ella per reivindicar en nom propi i d’altris. Tintes de tonner correrien si imprimissim només alguns dels textos que parlen amb cofoia de la dona.
La història de l’afer del video s’explica quan el periodista de la televisió va fer referència en el seu programa sobre un capítol dolorós a la vida de l'Iris. Ella, al1992 va parir amb moltes complicacions un nen que va morir al poc de nèixer just a l'època quan es va produir el cop d'estat a Chávez. La diputada va acusar a l'hospital per no combregar amb la causa chavista i fer que el seu fill no sobrevisqués de forma expresa. Aquest fet, segons s'explica al seu país, ha portat aquesta dona a ser part del que es veu al video; carregada de dolor i ira, plena de rencúnies, enllesteix sense prejudicis ni educació, perdent papers i raó que la descalifiquen ja als primers instants de la seva intervenció.
Se li ha escoltat a dir en una altra ocasió més serena que li agradaria ser la sustituta de Chávez.
Tot plegat convida a seguir pensant com aquest món segueix generant monstres, l’ Iris, el presentador, la neopolítica del XXI, la televisió, youtube i jo mateixa formem part de la monstruosa complexitat de l’èsser humà i de les seves circumstàncies.
Només a un ser com en Fernando Fernán Gómez se li pot permetre aquell: a la mierda! sense bellugar-se li més que una anècdota a la seva biografia. Un record a l'actor, poeta, i escriptor i a l'Emma Cohen que amb molt d'honor va estar a la seva ombra.

6 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

així com molts pseudo-comunistes es van carregar l'ideal comunista, els chavistes es carreguen l'ideal d'una llatinoamèrica lliure d'imperialisme, misèria i explotació.
El primer enèmic del socialisme a Veneçuela és aquest paracaigudista golpista que és tan nefast com els interesos de les empreses multinacionals en relació als drets socials i polítics del país.
Capitalisme i chavisme faran esclatar aquest país.
Visca el socialisme! que no vol dir pas, el chavisme.

Anónimo dijo...

El principal talento del animal humano es el de crear monstruos. Peter Sloterdijk (mi lidero)

penyabogarde dijo...

Avui "soprano" el Sloterdijk ha estat de faristol a la contra de la vanguàrdia (si el compte de Godó ho llegeix, mana autosegrestar l'edició)...

Unknown dijo...

Soscric plenament el que diu en "tati-pagès", aquest senyor acabarà a mb tota l'esperança de via alternativa al capitalisme més salvatge. Per cert, tant renegar del capitalisme, ell viu de l'intercanvi de petroli per diners amb països capitalistes, i no parlo de les empreses que entren al seu país. Esperem que acabi el petroli i ja veurem si aquest senyor pot fer política social...

Anónimo dijo...

bueno millor que faci politica social amb petroli, que vendre petroli i no fer-la, no?

Unknown dijo...

El tema no és si és bo fer política social a canvi de petroli sinó si la política social que està fent serveix per poder aconseguir que sense petroli pugui tenir una societat més preparada o bé seguirà tenint una societat parroquial (concepte politològic que vol dir que la societat espera que les autoritats ho facin tot).Al senyor Chávez no li interessa tenir gent educada com per esdevenir una Costa Rica (per posar un cas de país que funciona sense els límits de la Xile de Pinochet o el populisme d'aquest senyor o la dictadura cubana).

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre