Nascuda a Veneçuela, la número 11 de 13 germans és diputada chavista i altrament anomenada la Comandante Fosforito.
Qué es veu en aquesta gravació? Unes imatges esgarrifoses. És possible que aquesta diputada hagi estat votada? Tingui adeptes? Doncs, sí i sembla que molts són els què justifiquen la seva ira, i la utilització que en fa d’ella per reivindicar en nom propi i d’altris. Tintes de tonner correrien si imprimissim només alguns dels textos que parlen amb cofoia de la dona.
La història de l’afer del video s’explica quan el periodista de la televisió va fer referència en el seu programa sobre un capítol dolorós a la vida de l'Iris. Ella, al1992 va parir amb moltes complicacions un nen que va morir al poc de nèixer just a l'època quan es va produir el cop d'estat a Chávez. La diputada va acusar a l'hospital per no combregar amb la causa chavista i fer que el seu fill no sobrevisqués de forma expresa. Aquest fet, segons s'explica al seu país, ha portat aquesta dona a ser part del que es veu al video; carregada de dolor i ira, plena de rencúnies, enllesteix sense prejudicis ni educació, perdent papers i raó que la descalifiquen ja als primers instants de la seva intervenció.
Se li ha escoltat a dir en una altra ocasió més serena que li agradaria ser la sustituta de Chávez.
Tot plegat convida a seguir pensant com aquest món segueix generant monstres, l’ Iris, el presentador, la neopolítica del XXI, la televisió, youtube i jo mateixa formem part de la monstruosa complexitat de l’èsser humà i de les seves circumstàncies.
Només a un ser com en Fernando Fernán Gómez se li pot permetre aquell: a la mierda! sense bellugar-se li més que una anècdota a la seva biografia. Un record a l'actor, poeta, i escriptor i a l'Emma Cohen que amb molt d'honor va estar a la seva ombra.
Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
miércoles, 21 de noviembre de 2007
Iris Varela: el monstre es recrea
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
Archivo del blog
-
►
2009
(39)
- ► septiembre (3)
-
►
2008
(68)
- ► septiembre (5)
6 comentarios:
així com molts pseudo-comunistes es van carregar l'ideal comunista, els chavistes es carreguen l'ideal d'una llatinoamèrica lliure d'imperialisme, misèria i explotació.
El primer enèmic del socialisme a Veneçuela és aquest paracaigudista golpista que és tan nefast com els interesos de les empreses multinacionals en relació als drets socials i polítics del país.
Capitalisme i chavisme faran esclatar aquest país.
Visca el socialisme! que no vol dir pas, el chavisme.
El principal talento del animal humano es el de crear monstruos. Peter Sloterdijk (mi lidero)
Avui "soprano" el Sloterdijk ha estat de faristol a la contra de la vanguàrdia (si el compte de Godó ho llegeix, mana autosegrestar l'edició)...
Soscric plenament el que diu en "tati-pagès", aquest senyor acabarà a mb tota l'esperança de via alternativa al capitalisme més salvatge. Per cert, tant renegar del capitalisme, ell viu de l'intercanvi de petroli per diners amb països capitalistes, i no parlo de les empreses que entren al seu país. Esperem que acabi el petroli i ja veurem si aquest senyor pot fer política social...
bueno millor que faci politica social amb petroli, que vendre petroli i no fer-la, no?
El tema no és si és bo fer política social a canvi de petroli sinó si la política social que està fent serveix per poder aconseguir que sense petroli pugui tenir una societat més preparada o bé seguirà tenint una societat parroquial (concepte politològic que vol dir que la societat espera que les autoritats ho facin tot).Al senyor Chávez no li interessa tenir gent educada com per esdevenir una Costa Rica (per posar un cas de país que funciona sense els límits de la Xile de Pinochet o el populisme d'aquest senyor o la dictadura cubana).
Publicar un comentario