Necessito un pont que m’aixoplugui. Un pont tímid, millor, un pont amagat, millor; d’aquells que ja en el seu moment albergaren aigües inquietes i vianants solitaris i que malgrat la seva generositat ara resten esmaperduts sense més servei que el seu repòs en el paisatge.
L' inquietud dels darrers dies, potser inclòs d’últimes generacions, fa que busqui un pont, nexe entre camins, unió de sentiments, que com un flassada acotxi la tremolor de les meves idees, dels dubtes i el buit dels meus forats. Un pont de maig, blanc com un vestit de núvia, que entre les llambordes m’aculli, igual que l’herba borda, com a màxima amistat. Jo prometo ser el racó sota l’ombra que es deixi guarir d’ il.lusions i promeses, i posi a resguard pors i decepcions, però necessito aquest braç que estengui amb el seu sostre l’empar de la meva basarda.. Suspès damunt meu, durant uns dies, arreceraré el meu silenci en el seu interior i esperaré que el seu ressò faci niu en la meva ànima per abastir un altre mes enllà el meu castell.
Que es tingui Sort i que tothom tingui el seu pont aquests dies...
5 comentarios:
pont i gamper , senyora endora! miri...
bon pont, de ponts a sort, amb pont de riu i sort de fortuna!
en el meu blog explico on faig el pont, vaig a lloc de rius i llacs, lloc d'aigua i prat. Anglaterra em crida! vingui...
l'equip directiu de la penya Winston Bogarde de Premià de Mar té solucions:
optem a presidir el Barça i proposem un entrenador de l'estil Van Gaal. No descartem Guardiola. El nen de Santpedor tindrà un lloc de relleu a l'organigrama: speaker del Nou Camp. Abans de cada partit escoltarem la veu d'en Pep recitant poemes de Martí Pol i, de passada, les alineacions oportunes.
visiteu el nostre blog, A PREMIÀ DE MAR celebrem el MAIG DEL 68 i us convidem a venir...
niña, a ver si este blog está de puente
Publicar un comentario