De colors: El groc

Que si un govern rosa, que si estem sense blanca, Catalunya ho està passant negre, si Iniciativa es menja tots els marrons, que si llum verda al mini-transvasament, i en Ridkjaard... com ho té de negre!; els blanquiblaus, els verdinegres i l’elefant blau, o la dona lila; gris com el quadern gris, vermell, aquell riu de la vall, violeta com l’hora, tirant lo ...blanc i...d’ un roig encès ...
La diversitat està de moda i la vida plena de matisos; dubto que sobre gustos no n’hi hagi res escrit i l’escala cromàtica la conté la música; la carta de colors no és extensa i si ens cenyim als més primaris no són tants els tons; però, tants gustos tants sabors, el gat negre porta mala sort i la cromatologia pot influir en un embruix, sent la puresa ben blanca...

I el món: GROC: “El color del sol”.

I amb això concreto. Sí, de groc, l’Albert Espinosa (actor i guionista) veu el món, el color del sol, i no em permetré la valentia, que per valentia la seva, de qüestionar-li.
El Mundo Amarillo és el nom del seu llibre, del que només he fullejat poques pàgines però suficients per trobar-hi idees i molt d’optimisme. Entre elles i la que més m’ha sobtat és la concreció d’un nou concepte sobre les relacions humanes: tothom té el seu groc.

Havia vist l'Albert per la tele en alguna entrevista, havia al.lucinat amb la seva actitud front les adversitats, la seva peli la coneixia, però quan una amiga en una trobada simpàtica tot pujant el món multi- divers del c/ Joan Prim, em va batejar amb un petar de dits com la seva groga, sense més explicacions que la pista d'un nom: Albert Espinosa, i una afirmació reiterada: sí ets un dels meus grocs! Ja ja...(reia tirant avall la punyetera conscient de la meva ignorància sobre el que m'estava parlant), vaig recordar que aquell nom em sonava i que aquella convicció de la Núria no era gratuïta, és persona amb la que comparteixo gustos i colors, i el meu ego amb aquell adjectiu, detectava vanitati per tant, curiositat. De la mà del senyor/a google i d’aquest a la llibreria i de la llibreria vaig arribar fins al món groc de l'Albert. Coi de nano! Si volia descobriments, em vaig trobar 23.
1er Descobriment: Aquell que deia que tothom tenia el seu groc:

Diguis d’aquella persona que és especial a la teva vida. Els grocs es troben entre els amics i els amors. No es necessari veure’ls sovint o mantenir contacte amb ells. La forma de relacionar-se amb els grocs és l’estima, la carícia i l’abraçada. Consegueix privilegis que abans estaven en possessió només de la parella.

Reafirmant la cançó de la Joan Baez, sóc de la seva opinió que “los grandes amores de muchos colores me gustan a mí” però músiques a part, el groc sempre m’ha flipat, i també sóc de les que hi veu el sol, però gràcies a la Núria i l'Albert veig amors i amistats en un sol món, pot ser perquè el groc sintetitza tots colors i aquell l'amor, i goitant la vida de l'Albert Espinosa el plany deixa pas a un sonriure de color i algun pensament menys gris en aquests moments que la transparència de la pluja esperada amaga la ciutat.