Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 18 de abril de 2008

Com es penalitza una metàstasi diagnosticada per defecte?

Ilustració: Alberto Vázquez.

MAI S’HAURIA DE DIAGNOSTICAR UN CÀNCER DE COLL D’ÚTER:

Aquesta és la meva reflexió. Tenim els medis humans i tecnològics perquè així sigui. N’hi hauria d’haver prou amb el pre-diagnòstic i la prevenció. Probablement amb els protocols establerts, i en la majoria dels casos, així és, s’acostuma a detectar d’una manera precoç, però malauradament no en tots. I aquest “no en tots” són vides humanes, trencades i malmeses per uns tractaments agressius i sovint inertes.

Conec diverses dones sotmeses a tractament preventiu abans de desenvolupar el càncer, que amb una prova innòcua i molt econòmica (la citologia), s’han estalviat un calvari mai agradable i sovint infructuós. Les nostres mares han après la importància de passar revisions annuals i ara, l’Administració ens diu que cada tres anys és suficient.

La frustració ve quan segueixes els protocols establerts per a l’Administració, i essent un ciutadà “model” se’t pixa el sistema. El meu cas: amb 40 anys el diagnòstic és d’un càncer de coll d’úter metastàssic a pulmons. Això significa un estadi VI B, que, al seu torn, vol dir que està lluny, molt lluny de la sanació.

La primera queixa: feia tan sols un any que havia passat la revisió pertinent que el protocol marca cada tres anys. Segona queixa: alerto que a una familiar propera li han fet tractament preventiu, m’expliquen que el problema no és genètic sinó víric; alerto que amb 18 anys he passat el famós virus del Papiloma humà i la resposta és que tot està correcte. Tercera queixa: tinc molèsties que faig saber a la meva metgessa de capçalera i a la meva ginecòloga, i apareixo a urgències fins a tres vegades. La resposta dona per una novel·la per entregues, però resumint, considero que no se m’escolta i inclòs se’m maltracta. Fins a 7 metges em veuen i m’exploren i ningú detecta res, i a ningú se li acut fer una citologia (recordo: prova innòcua i molt econòmica).

Al final el diagnòstic arriba de rebot, d’una manera casual. D’això ja fa tretze mesos, 7 sessions de quimioteràpia, 10 de radioteràpia, dotze setmanes d’assaig clínic, una perruca, 7 TACs, 3 RNM, una gammagrafia òssia, 5 radiografies, un PET, mil cinc-cents anàlisis de sang, 12 quilos, un ingrés per baixada de defenses, una tanda d’injeccions pro-defenses, una altra tanda d’injeccions de vitamines, litres i litres d’ozó, cremes, antibiòtics, cortisona, analgèsics, protectors per l’estómac, gotes per anar de ventre, medicaments per tallar la diarrea…., i sobretot, molta incertesa. Avui m’han demanat una RNM del cervell.

Estic preparada pel que pugui venir, però no estic segura que el meu entorn proper ho estigui. Estic aprenent a viure en la malaltia, amb aquesta discapacitat que significa patir un càncer agressiu i avançat. Però és molt difícil i la meva gent ho passa molt i molt malament.

La meva malaltia no és culpa de ningú. M’ha tocat viure-ho i no em planyo per això. De totes maneres, crec fermament que s’hagués pogut evitar. Aquesta carta és una crida a les Administracions i als professionals de la Sanitat Pública per intentar evitar a d’altres dones, que no a mi, el calvari que estic sofrint.

Premià de Mar, a 4 d’abril de 2008.
Maria Bastardes.

La Maria està fent aquesta denúncia testimonial en diferents espais per tal que la seva experiència serveixi de reflexió, avís i, si és possible, de prevenció. El fet de penjar-la en aquest blog és una mostra més d'aquesta reivindicació.
Tothom sap que el fet de dur una bata blanca no és símptoma de professionalitat, el seu testimoni serveix per subratllar l'importància que hem de tenir davant de patologies que aparentment són de poc risc i per falta de cura, per part de l'administració sanitària, esdevenen un malson que és pot evitar.

5 comentarios:

horabaixa dijo...

Hola,
He entrat per casualitat. Maco, molt maco i molt intens aquest blog. Seguiré llegint.
Sobretot m'ha atret el nom.
Moltes gràcies

Vinho dijo...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Vinho, I hope you enjoy. The address is http://vinho-brasil.blogspot.com. A hug.

Webcam dijo...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Webcam, I hope you enjoy. The address is http://webcam-brasil.blogspot.com. A hug.

Anónimo dijo...

Per que no:)

Anónimo dijo...

I am not going to be original this time, so all I am going to say that your blog rocks, sad that I don't have suck a writing skills

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre