Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 14 de abril de 2008

77 anys

Sé d’algú que va néixer el 14 d’abril, concretament el 14 de l’abril del 31.
Fill d’un sindicalista de la CNT, aquell dia, obviant el bateig catòlic ja què no podia ser d’altra forma, li varen adjudicar el nom de Llibert.
La seva joventut i part de l’edat madura va ser un defensor, encara que tímid i cridaner de cau d’orella, de les idees anarquistes heretades des de la seva infantesa. Amb el temps i la temperació que afavoreix el fet de tenir un sis-cents i un baixos de propietat se li anaren suavitzant les demandes, tal és el cas que, de votar a la dreta nacionalista ha passat a defensar públicament la política del Partit Popular.
Avui fa 77 anys i celebra l’aniversari amb bona salut i molta crítica al govern. Defensor de la república, diu enyorar aquest model d’estat però en cap moment que sigui liderat per algú com en Zapatero o similar.
Jo, que me’l estimo molt, les persones s’estimen per la intimitat d’un dia a dia i la bondat que desprenen durant anys compartits i sobre tot perquè sí, li discuteixo, m’enlairo, alço la veu, li qüestiono, el repto. Bufff... No es valen raons, així és i prou; prou? per por?, por de noves guerres?, por dels nous valors?, por de progressos mai acceptats, mai interioritzats? Discussió sobre immigració, discussió sobre sexualitat, sobre economia. Molta confusió a través del temps.
La centresquerra que governa altera la seva jubilació, l’altera fins la indignació que el duu ben lluny dels principis de llibertat de la segona república, a pesar dels seus inicis tan simbòlicament llibertaris, i el lliura a valors que de petit desconeixia realment,i que amb el temps ha deixat que anessin evolucionant cap a la frivolitat del menyspreu i gràcies, tot plegat, a una dreta amenaçadora i una esquerra ingènua i cauta, que més que ser didàctiques i aclaridores han practicat la confusió, mentre, paral.lelament la premsa treballava més per l'audiència econòmica que per les lliures i bones interpretacions i interelacions.
14.4.2008: 77 anys de l’aniversari de la República i després de 30 de democràcia Espanya segueix dividida en dos bàndols. Malgrat la bipolaritat, parlar de república hores d'ara em sembla ja purament simbòlic ja què el transvasaments d’idees segueix de dreta a esquerra, i viceversa, no deixant d’impressionar-nos la polaritat i el seu enclau, encara que pel mig hi hagi amor i famílies. I canviar de models d'estat costa més, si més no em pregunto, més que en els temps de la república.

Sigui felicitada la llibertat, la república, i amb elles en Llibert que, després de 77 anys d'una vida no exempta de dificultats i contradiccions, es mereix bufar un magnífic dia.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

77 años, pero fué asesinada a tan tierna edad, que ya ni se recuerda el tiempo en que fué jovenzuela, y llena de expectativas. Por cierto los asesinos siguen campando tan libremente.

LA MUJER CRUEL REPUBLICANA dijo...

LA MIERDA QUE TENEMOS ES ESA UNIÓN DIABÓLICA ENTRE MARIANO ZAPATERO Y JOSÉ RAJOY.
POR MIS PRENDAS QUE ME CHUPO EL DEDO PULGAR PARA EXTRAER SANGRE REPUBLICANA PARA QUE ALGÚN DÍA LAS ORACIONES DEL SANTO PADRE SE EXTINGAN ANTE UN MANTO TRICOLOR.
VIVA LA REPÚBLICA Y QUE SE LA MENEEN LOS DEL PSOE Y DEL PP, MONTA TANTO ZAPATERO COMO RAJOY, A LA BRASA ME LOS COMO.
VIVA LA GUADAÑA. VIVA LA REPÚBLICA. QUE VIVA SESOSTRIS EL FAUNO CENTAURO.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre