Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 28 de febrero de 2008

Obsessions, passions, necessitats

L’altra dia la Núria, fent un vermut a la terrassa al Marina a petar d’un sol pre-primaverenc ben llunyà de cap preludi de boira, m’explicava que malgrat el bon temps, la Maria, la seva filla de 13 anys, era tancada a casa devorant el setè i últim volum de la saga Harry Potter i, a pesar d’ haver-lo comprat el divendres ja anava més ennllà de la mitat de l’ extensa novel.la i que a la nena tant li feia si sortia el sol.

L’altra dia la Sílvia explicava que el seu fill es passava hores davant l’ordinador jugant i navegant i ella, llunyana de saber ben bé si era bo o no es paranoiava no sabent si calien mesures ja que ell del món no en volia saber res quan es tractava de determinar la seva pròpia astúcia; el dubte de si la censura faria un daltabaix en l'inquietud del nano era patent en els pares.

Obsessions, passions, necessitats. És evident que l’aburriment forma part de les nostres vides però i si un és prou llest o afortunat per saber què fer amb l’estona lliure, què hem de dir els grans? Tant la lectura com el joc formen part de la nostra vida, també i afortunadament en època adulta. La Núria conscient, riu cofoia de com la María ha incorporat el personatge de ficció des de la seva vida infantil fins la ara ja d’adolescent, i de com n’és el referent en aquesta petita etapa de la seva fantasia vital; pateix i gaudeix la fi d’en Harry amb “Les relíquies de la mort”. Quina aventura! I la Silvia, sap que el seu fill domina les noves tecnologies i això el farà més hàbil i savi en decisions òptimes de moments concrets i a més també sap que quan li dóna un petó té de gust d’amor i no és mecànic com una tecla.

Tot plegat un regal davant aquells joves que lleuen i no fan res; perdre el temps en petites dosi també és un luxe, però quan es parla de jovent es pot convertir en un parany. La vida sempre ha estat marcada pels excessos; entre poc i molt i que el límit el posi la imaginació i les ganes d’una bona lectura o d’ un bon joc, com és ara el cas i per exemple.

El reüll d’unes mares i d’uns pares és la millor peça per equilibrar el tedi i aplaudir les noves experiències. Que la vida és un joc del que cal saber les regles per poder participar-hi sense prendre massa mal, és bo saber-ho.

Per cert si algú que passi per aquí li interessa saber les inquietuds dels Joves verdirojos a Premià de Mar avui al C/del Segle, 5 n’hi ha una trobada a les 20 hores.

4 comentarios:

penyabogarde dijo...

vostè és barcelonista? té la sang blaugrana? ha begut de la font de canaletes? li agraden les taronjes? miri, miri...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

tens tres emails, dos d'irònics i un de més divertit...disculpes anticipades.

39 taquitos dijo...

esa juventud que tiene futuro,leche, venga a la lucha

penyabogarde dijo...

faci el favor de resar per internet i vingui a comprovar la força de la religió al nostre blog.

Lo pot dir al seu amic anfibi, el dels tsunamis, que també li afecta el tema, que vingui !

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre