Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 4 de marzo de 2008

Cara a cara, que no em canviin el joc

M’havia fet una promesa però desconfiava de la meva voluntat.
Fa una setmana vaig decidir no veure l’altre debat, la tornada; tot plegat era molt feixuc i la campanya ja estava intoxicada d’insults i mediocritat. Era impossible ser fidel aquella idea si no m’allunyava de la premsa, ràdio o televisió i en detriment meu no ho vaig fer; el masoquisme tombava la meva inicial bona intenció. I aquí hi sóc, una supervivent amb secueles. L’alergia sobrevinguda ha estat produïda per la manca d’esplendor, per la falta de nivell i la baixa qualitat política sense ignorar la minsa capacitat democràtica en la forma i en el fons; un cara a cara més propi d’unes presidencials que d’elecció d’un parlament democràtic, lluny d’una intenció de sumar propostes i escàs de realisme al no proveir a l’espectador del ventall que formen diferents nacionalismes i una esquerra ecològica com la d’IU. Però el brot al•lèrgic no s’em va atenuar, tot al contrari, al veure com la dreta del PP seguia encara avui en una posició tan remota i passada de moda que recorda antigues dictadures on la mentida és el valor i, davant d’això, un Zapatero que ho va tenir tan fàcil donat el caire del contrincant, però que no va arrelar un discurs polític fort. Però el triomf va ser de la televisió, ja que aquest mitjà ha aconseguit el que volia, audiència, però una audiència que només ha vist el lluiment d’una socialdemocràcia tèbia i flàccida tant en definició d’ideologia com propostes de fons, davant d’un públic que es mereix més nivell i més discurs.. Fora quedaren temes de base tan importants com la política exterior i la concreció en temes d’ocupació, universitat, o pactes, ideologies d’ un i l’altre, que en massa moments eren, sinó calcades molt coincidents i de molt difícil diferenciació per qualsevol votant desorientat.
En fí, una pena que no quedés clar que el vot útil és el vot pensat, el de la reflexió que no es compra amb debats mercantils, no el vot sorgit d’un cara a cara. Un joc, un comecocos per ús de ments com la del més tendre infant.

6 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

EN QUANTITAT
icv-euia pujarem una mica...

EN QUALITAT
ja hem pujat!!!

(llegiu la llista d'adhesions del món de la cultura, l'esport, el sindicalisme i els moviments socials... al costat dels del canon-digital sector Serrat, no hi ha color...ja hem guanyat!!!

oTOrroni dijo...

bONa idea això de la qualitat a Herrera guanyador i sorprenent candidat que navega enmig dels taurons grossos i que la farà bona el diumenge

penyabogarde dijo...

les coses a can bogarde estan molt punxegudes...miri...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

i la cosa del bipartidisme comença a marejar, miri, jo també dic alguna cosa sobre aquest petètic tema...

mAT dijo...

a pantomima bipartidista comença a fer fastic. La gran aportació dels grups de comunicació és que s'està demostrant la feble independència dels grups de periodisme en el tema. El que està fent la cuatro, ser, etc... és una mostra de ser premsa orgànica del PSOE, com la COPE per l'altra banda. El més bèstia és que la tele pública TVE està fent un a coronació del bipartidisme amb constants anuncis i programes sobre el debat, abans i desrpés, els pentinats i les camises de cada un dels dos únics candidats, i les autoentrevistes als presentadors de debats convertides en annexos del debat i s'està totalitzant el bipartidisme de manera escandalosa. No ha d'estranyar que els periodistes de la cprporació catalana facin la seva protesta a cada informatiu i això comença a fer molta pudor. A mi em resultava interessant el ZP ara em recorda quan somriu al mateix Joker de Batman. EL Rajoy ja sabem que és: la dreta, que ja és prou. Avancem cap a la democràcia mediàtica bipolar més clara del Mediterrani. Els anglesos com els nordamercians ja fa temps que la practiquen. I la llei electoral posa uns sostres i uns esquemes clarament restrictius a les minories...sabeu que amb un percentatge com el que té ara IU a Alemanya superaria els 10 diputats, a Itàlia els 20 i a Portugal els 15??? doncs així estem.
La festa de la democràcia!!!!!! jo votaré per la supervivència d'IU I ICV.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre