Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 27 de febrero de 2008

Apagada per respirar



Avui 27 de febrer de 19:55 a 20:00 h. es proposa apagar els llums per deixar respirar el planeta.

La convocatòria l’he rebut via correu electrònic i aquí la suggereixo. Que ningú em pregunti d’on ve l’iniciativa; no sé si ha estat una organització ecologista, una voluntat particular altruista o si alguna persona o persones, a instàncies d’algun tedi incòmode, han omplert l’estona amb bons propòsits. De tota forma, a mi tant em dóna. Si és qüestió d’un clic per la meva part la solidaritat està garantida; trobo molt literàri a part de certament útil que el planeta respiri, i, qui no em pronostica alguna eventualitat fortuïta de certa gràcia durant aquest 5 minuts de foscor? Perquè "visto lo visto", que diuen els castellans, tot darrerament és tant lineal...

8 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

jo vaig tancar la tele el dia del DEBATE, vaig passar directament al tocata i vaig escoltar la banda rock pop EELS, després vaig pensar que el guanyador va ser el gran AUSENTE...Llamazares i...vaig respirar.

Finestra dijo...

DAIKIRI xalador de l'escuma oi que si?

penyabogarde dijo...

VAS A LA PELU???? AQUEST ÉS EL NOU DEBAT DE LA PENYA BOGARDE...OPINA, SI POTS!

penyabogarde dijo...

VAS A LA PELU???? AQUEST ÉS EL NOU DEBAT DE LA PENYA BOGARDE...OPINA, SI POTS!

marido de la peluquera dijo...

misión cumplida mister bogarde! pero no se olviden de apagar la luz, aunque la de la tele tiene bula ...

finestra dijo...

hikotso hikotso daikiri escuma oi que si?

endora dijo...

OI? I TANT!

penyabogarde dijo...

vostè és barcelonista?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre