4 al 9 febrer 2008

S’enceta una setmana d’agenda apretada.

Avanço que ja faig tard.

Avui dilluns començo, després de sis anys d’abandó l’exercici del ioga; això a ningú més que a mi li importa però no me n’estic de fer-ho públic ja què aquestes empreses si les anuncies sembla que puguin ser més certeres, la incertesa és la força de la decisió, que generalment no passa de ser més que un bon propòsit. Ho intentaré, però.

Dimarts, ai demà! sembla que serà un dia súper, un super-demà diuen avui, serà el super-dimarts, el dia que s’escolliran els/les candidats de la Casablanca. Alerta a la premsa, tots els mass-mèdia ens atordiran amb xifres i comentaris. O mirem directament la CNN o tirem del “off” i bye bye obamas and hilarys. (no perdre's el video:http://es.youtube.com/watch?v=BHEO_fG3mm4 )

Dimecres, dimecres de Carnestoltes, dimecres de cendra; no hi ha cap altre dimecres a l’any amb un predicat tan evocador i lluminós: de cendra, dia de l’enterrament de la sardina. És sempre un plaer per a la mirada trobar la canalla passejant sardines de debò o de cartró ballant sense ànima penjades d’un fil, engalanades amb frac o vestides de minyona, vestides per ser enterrades. Ai...me’n vaig de reüll cap a la meva infantesa, amb mitjó curt i faldilles prisades, malgrat el fred, lluint orgullosa la sardina morta, la Maitona; eren èpoques de menges celebracions i les poques, per breus, eren significatives; un excés fa que, dels Nadals multi-festius pantanoèlics al Carnestoltes maxi-programats i multi-conceptuals , la celebració sigui la descelebració, en conceptes actuals.. Però, això és un altre tema. Segueixo la setmana i la seva agenda.

Arribant al dijous el dia es torna trist record. Fa un any ja. La N-II tornava a ser lacerant: ara era la mort de l’alcalde Jaume Batlle que conmocionava a tot el poble. I hores d’ara dels errors no n’han fet solucions, res ha millorat ens al contrari, res més que ciment i rotondes de futur ajardinat; l’Albert Calls al seu bloc explica les darreres notícies i avança sobre com i en què consistirà l’acte de recordatori d’en Jaume Batlle; la plataforma fa el detall : (http://www.pccamiral.cat/)

Divendres, la vida continua i... divendres de febrer…faves a fer. Aquell a qui li agradi cuinar que festegi la favada que, entre torrons i calçots ens oblidem del millor de la cuina catalana... la favada! mai celebrada! Ho diré fluixet que encara li faran una diada.

I per aquella gent que la setmana, no són ni cinc ni set dies, si no sis, dissabte 9, el xinesos celebren l’any nou, i només dir què... aquest és l’any de la RATA! animal repulsiu i revulsiu a Occident però...preat a Orient.

I el diumenge a descansar... tot seguint els tractats d’aquesta cosa rara (A.Sanjuán) anomenada Conferencia Episcopal.

Jo per si de cas, acabaré com he començat...!OMMMMMMMMMMM!