Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 4 de febrero de 2008

4 al 9 febrer 2008

S’enceta una setmana d’agenda apretada.

Avanço que ja faig tard.

Avui dilluns començo, després de sis anys d’abandó l’exercici del ioga; això a ningú més que a mi li importa però no me n’estic de fer-ho públic ja què aquestes empreses si les anuncies sembla que puguin ser més certeres, la incertesa és la força de la decisió, que generalment no passa de ser més que un bon propòsit. Ho intentaré, però.

Dimarts, ai demà! sembla que serà un dia súper, un super-demà diuen avui, serà el super-dimarts, el dia que s’escolliran els/les candidats de la Casablanca. Alerta a la premsa, tots els mass-mèdia ens atordiran amb xifres i comentaris. O mirem directament la CNN o tirem del “off” i bye bye obamas and hilarys. (no perdre's el video:http://es.youtube.com/watch?v=BHEO_fG3mm4 )

Dimecres, dimecres de Carnestoltes, dimecres de cendra; no hi ha cap altre dimecres a l’any amb un predicat tan evocador i lluminós: de cendra, dia de l’enterrament de la sardina. És sempre un plaer per a la mirada trobar la canalla passejant sardines de debò o de cartró ballant sense ànima penjades d’un fil, engalanades amb frac o vestides de minyona, vestides per ser enterrades. Ai...me’n vaig de reüll cap a la meva infantesa, amb mitjó curt i faldilles prisades, malgrat el fred, lluint orgullosa la sardina morta, la Maitona; eren èpoques de menges celebracions i les poques, per breus, eren significatives; un excés fa que, dels Nadals multi-festius pantanoèlics al Carnestoltes maxi-programats i multi-conceptuals , la celebració sigui la descelebració, en conceptes actuals.. Però, això és un altre tema. Segueixo la setmana i la seva agenda.

Arribant al dijous el dia es torna trist record. Fa un any ja. La N-II tornava a ser lacerant: ara era la mort de l’alcalde Jaume Batlle que conmocionava a tot el poble. I hores d’ara dels errors no n’han fet solucions, res ha millorat ens al contrari, res més que ciment i rotondes de futur ajardinat; l’Albert Calls al seu bloc explica les darreres notícies i avança sobre com i en què consistirà l’acte de recordatori d’en Jaume Batlle; la plataforma fa el detall : (http://www.pccamiral.cat/)

Divendres, la vida continua i... divendres de febrer…faves a fer. Aquell a qui li agradi cuinar que festegi la favada que, entre torrons i calçots ens oblidem del millor de la cuina catalana... la favada! mai celebrada! Ho diré fluixet que encara li faran una diada.

I per aquella gent que la setmana, no són ni cinc ni set dies, si no sis, dissabte 9, el xinesos celebren l’any nou, i només dir què... aquest és l’any de la RATA! animal repulsiu i revulsiu a Occident però...preat a Orient.

I el diumenge a descansar... tot seguint els tractats d’aquesta cosa rara (A.Sanjuán) anomenada Conferencia Episcopal.

Jo per si de cas, acabaré com he començat...!OMMMMMMMMMMM!



10 comentarios:

penyabogarde dijo...

No oblidi que el dissabte juga el futur campió contra el SEVILLA

COALICIÓ D'ESQUERRES dijo...

no oblidi que la revolució es programa els dimarts

sound system ràdio dijo...

i els dimarts, més tard, a les 9, la millor música del món a ràdio premià

slavok zizek dijo...

i a quina hora em llegiras?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

els darrers quatre comunicats han estat quatre bromes estalinianes de pa sucat amb oli. És el mètode paral·làctic de monsieur Zizek (pressing d'agenda="agencement" multipolar)...Meseta número 999 (en falta una per la 1000)

teverano dijo...

moza ocupada moza actual

El mayordomo del Pasmao dijo...

carnaval, carnal, carne, carnet, carniceria,

Endora dijo...

Zizek no te voy a leer porque estoy de rebajas con el Ganxito. Quizás para la colección primavera-verano...me pillaré algo de tu nueva temporada.

Anónimo dijo...

carniceria... de qué vas, que entramos en cuaresma!

penyabogarde dijo...

se busca camarera para la peña bogarde, tenemos un problema y lo hemos escrito en nuestro blog...

(aquest comentari s'escriu en castellà, per poder rebre peticions d'arreu del planeta llatí)

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre