Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 11 de febrero de 2008

És dilluns i pinten bastes


No es pais para viejos

En Cormac McCarthy possiblement sabia molt bé que aquesta sentència era tan severa com real. Ell dirigeix aquesta afirmació amb evidència des de la seva aguda escriptura, sobre el seu país, on més a les terres del sud i, quan guaita altres estats ho fa amb una lupa d’òptica ferma i per tant no menysprea la visió totalitària de la nació quan elabora la cita i la novel·la. Però no errem.

No es pais para viejos, és una declaració que, gràcies a l’excel·lent western dels germans Cohen, roda, allò que abans havia enunciat l’escriptor ara amb gran difusió per tot el món. Possiblement però, que la seva contundència sigui menyspreada per la força mediàtica i cultural de la pel·lícula; és fàcil que quedi amagada sota la lleugeresa de ser el títol d’un film molt premiat i amb un futur d’èxit; però no, la veritat és que no. Cal fixar-se, no errem; cal només llegir i pensar amb tota la filosofia que conté la cita per adonar-nos-en que si fem un zoom ampliant la percepció arreu veure’m que estem amb un món que certament no és per a vells. No és per a vells la violència moderna, la frivolitat política, la situació summament surrealista de la nostra economia, la mesquina globalitat real i els innocus principis particulars, on les relacions i els tractes prenen com a valor l’absurd i a voltes, la por. És incoherent amb la vellesa la vida suportada any rera any d’ aquest engany vital que hem anat construint i que, sota la generositat de cert oci, com ara el cinema o la literatura, ens fa pensar amb la brevetat de la frase, en la clara i no per això terrible situació marcada per la realitat: “No és mundo para viejos” i de ben segur poc sabem de solucions per fer-ne una manifestació optimista del contrari en un futur parcialment immediat si no és fent lleugeres introspeccions personals que freguin amb garra la col.lectivitat.

3 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Àngel 'Soulbizarre' dijo...

no me la perdo: coen/mccarty/bardem connection! no he llegit aquest llibre, vaig llegir un totxo bastant bo i fauknerià del mateix autor: Sutree.
Bon consell dóna , senyora Endora.

Anónimo dijo...

VIVA LA NARIZ CHATA DE BARDEM

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre