Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 1 de enero de 2008

Esperant el moment




Això de canviar de la nit vella a un any nou amb aquesta celeritat s’em fa difícil. Tres, dos, un, zero: un brot de suro i l’explosió d’una escuma magnifica el canvi. Adéu la nit més vella, alcem la copa al noudiisme, trenquem els dies passats, dignifiquem un de nou!.
Passar de la vellesa a la joventut amb aquesta rapidesa em deixa sacsejada fins a tal punt que m’immobilitzo quasi deixant de respirar; qui no’m entengui que em disculpi per què sí m’aturo. Apretant molt els ulls em rebosso amb qualsevol roba i amb els dits als oides marxo d’aquest temps tot preguntant-me: però a quin dia sóm, per què d’aquest soroll? mentre, els ebris de vida canten la festa al carrer i ocupen la nit i jo així arraulida deixo que els moments s’allargassin fins aconseguir que el fil fronterer que separa l’any acabat i la densitat dels nous dies sigui prou espès per què el meu cor estimi aquest esclat, per què el meu ànim el soporti. Sí, acomodar aquesta brusquedat en el meu temps, insoportablement prima, definitivament ràpida, i fer-me nova com ho és cada moment; per què així amb la prudència d’un tobogà per aquell nen petit m’han de venir les hores properes, amb una lliscada suau i entenedora que faci que el petac a terra ferma sigui soportablement prim, indefinidament lent, de cap altra manera no puc ésser-hi jove dins d’una nit que ja s’ha tararejat vella. És així amb la lentitud que explico on sóc jo ara, el nou dia de’l any nou; amb el pas lent d’unes hores és quan, com un fi guant, m’emmotllo en el temps que la demarcació avui fa extremadament rodona, extremadament definitiva, 2008, i amb la sorpresa que dóna el temps, com ho fa cada pas el dia a dia. Bon any 2008! Ara sí.

3 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

mossa: ets la protagonista de la versió femenina de la peli EL HOMBRE INVISIBLE.

a veure si el fas "veure"

bon any!

penyabogarde dijo...

vingui i vegi els nous fitxatges del club blaugrana

penyabogarde dijo...

vingui, vingui, vingui!!!!!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre