Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 11 de enero de 2008

Notícia sobre Can Sanpere

El jutge desestima el recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament en relació a Can Sanpere
El jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 5 de Barcelona ha desestimant el recurs interposat a data d'1 de desembre de 2005 per Josel S.L contra l'Ajuntament de Premià de Mar. El motiu del recurs era la no conformitat amb l'informe que va fer l'arquitecte municipal on es declarava la incompatibilitat urbanística de l'activitat projectada per part Josel SL de construir a la Gran Via de Lluís Companys 114-128 (Can Sanpere) una edifici destinat a l'activitat industrial d'equipaments i serveis informàtics i un aparcament de prop de 800 places.

Segons diu la sentència, la certificació negativa de la compatibilitat urbanística que es va fer des de l'Ajuntament en el seu moment és conforme a dret, ja que es basa en arguments com ara la inadequació del projecte presentat amb l'espai i humà de Premià de Mar i altres conseqüències negatives com ara la contaminació acústica o atmosfèrica.

Extret de la web de l'Ajuntament de Premià de Mar.

3 comentarios:

pasmao dijo...

No entiendo estos buenos ricos quieren saciar su voracidad a costa del ciudadano de a pie.

La buena de mi abuela me dejó la mansión de la campiña inglesa en herencia con una claúsula de que lo perdía todo si me daba un golpe de aire y construia en su terrenos unas urbanización. Hubiese perdido el charm, y eso es intolerable.

penyabogarde dijo...

jo he d'agraïr a la junta Gaspar/Núñez que em fitxessin per lluïr els colors del Barça. Agraeixo de tot cor a Núñez i el seu relleu Gaspar per haver-me portat al Barça.

Endora dijo...

ai penya ¿comencen ja els bons moments? o esperem a la propera lliga?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre