Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 23 de enero de 2008

1971-2008 La regla en tota regla

1971-2008 Una relació de llarga durada.
Dilluns 21 va ser Santa Agnés. Per culpa d’una certa excentricitat del meu caràcter tinc una estima especial al santoral, m’agrada saber el dia que és i l’onomàstica que es celebra. Reminiscencia d’educació cristiana?. De tot allò que m’explicaren, l’història com a biografia dels sants fora el què vaig trobar menys horrorós del què les monges explicaven a dones de poca fé com jo.
Diuen que l’Agnès va ser proclamada màrtir per no voler renunciar a Crist davant les exigències d’un matrimoni forçat amb el fill de l’alcalde de Roma a les acaballes de l’any 290; desprès de sentenciar-la a viure en un prostíbul d’on miraculosament en va sortir verge, va morir a la foguera. Morí degollada emplenada de sang. Premonitori. Els historiadors la varen proclamar màrtir de la virginitat, patrona de les adolescents.

1971. 21 de gener.
Ara fa 38 anys que jo anotava al meu diari de candau que ja era dona. El meu cos havia començat a sagnar i jo n’estava cofoia. L’Agnès es materialitzava.
Malgrat que els pares consideraren que la notícia no era per llençar cohets: quina pena…, ara ja començarem a patir…, i si es queda embarassada…; jo em sentia contenta. Dit i fet era una de les misions que havia d’exercir en aquest seu moment, era l’època que la fi principal de la dona era casar-se i parir. Era època de panys blancs, re de tampax ni compreses amb ales; no podies tocar una flor perquè es pansia; qui la tenia avinagrava el vi, tallava la maionesa, ennegria el sucre; no en va els anglosaxons l’anomenaven “the curse” (la maldició); la mare i les veines li deien la tia maria…, doña pepa, eso, la cosa…, el període. En fí , malgrat l’alegria que suposava ser dona, les circumstàncies no ajudaven gaire a sentir-se orgullosa o a estimar-la.

2008. 21 de gener.
Després d’aquest temps passat, mes rere mes, obviant els embarassos i algun desequilibri hormonal, ha estat present a la meva vida més que un marit, més que un amant, més que un treball, més que un lloc per viure, més que un fill.
És increible la relació, 38 anys! que he mantingut amb la regla. Com totes relacions n’h i hagut per tot: l’ he odiada, l’he maleida, l’he admirada, l’he patida, he desitjat inclús tenir-la. Des dels panys calents, passant per la famosa Saldeva fins l’Ibuprofe, el dolor ha acompanyat aquesta relació més que altra cosa; la incomoditat també ha estat un repte, no en va l’higiene i la seguretat; el desequilibri hormonal amb la famosa histèria que avença la prèvia ha estat, és una gran …putada; el desig per ella s’ha establert quan la por a un embaràs no desitjat l’ha aclamada amb un si us pla..., però amor, el què es diu amor no n’hi hagut més que el propi d’un camí llarg fet en companyia.
Puc recordar històries, anècdotes i relacions, conseqüència o a través de la regla, políticament correcte, menstruació. Sobre tot, converses i nexes, conxorxes entre dones, nous reptes, noves visions per exemplaritzar a les nostres adolescents, a les noves Agnès.
La meva relació amb la regla, com la de moltes dones de la meva generació, ha servit, a part de l'amor-odi de qualsevol relació, per posar-li nom i definir-la amb claretat i sense traumes, per donar-li un lloc a la vida de la dona que no tenia, ni més eufòric ni menys frívol; definitivament posar “la regla” en norma, la qual cosa era necessària perquè aquella estava fora de joc i de tota regla…

Tota una companya de viatge, que … quan marxi, li cridaré : apa siau, no t'oblidaré però..bon vent i barca nova! Les èpoques són, espais en el temps on el record no es pot menysprear.

11 comentarios:

nigromontano dijo...

Mejor el 16 de Febrero de 1971

nigromontano dijo...

Por cierto, hace 37 años y no 38 como dices.

Pepacana dijo...

ei,ei,ei!!!!, naixem dones, no ens hi converteix el fet de menstruar. Tenim la regla xq som dones, no som dones xq tenim la regla. quedi dit això. Salut i LlArga vida a la REGLA!!!

ampharou dijo...

Mira el Nigromontano cómo puntualiza!
Yo no llevo tan bien la cuenta (la de todos los meses sí, por la que me trae), ni conocía a la santa, pero yo, mi regla, la regalaba desde ya.
Besines linda.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

la regla de todo es el estilo

endora dijo...

Nigro, qué paso el dia de autos? 37 o 38? me lo anoto.
Pepa, de la mateixa forma que n'hi ha dones, donetes i donotes; la regla, ens eleva a la categoria estandar, no creus?
Tati, que estilo ni que niño muerto? explicoteate que no te sigo.
I el pasmao? no tiene nada qué decir? pasmaooooooooooooooo

end dijo...

Ampharou, la más bonita de la danza sin castañuelas, un besazo y vente para Premià que pondremos nuestras hormonas a bajar de un burro...mientras celebramos los 38 (serán 37...) con un buen vinillo.

penyabogarde dijo...

vingui al meu blog i veurà la familia bogarde sencera, a més li regalo una compresa xula i holandesa

Anónimo dijo...

452 visualitzacions de perfil...uauuuuuuuuu

ampharou dijo...

Por Premià pasaré para celebrar la bandera blanca y verde. Para los 38 que son 37 estaremos por mi Cai, haciendo patria.
Besines guapa. Me apunto a eso de bajar las hormonas a base de vinillo ;)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

la regla es el estilo.
we insist, baby!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre