Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


domingo, 28 de octubre de 2007

Jo vaig votar canvi

Jo vaig votar el canvi. Confeso que fa 25 anys vaig optar pel vot útil. Vaig votar socialistes. I, si em sóc sincera, no m’empenedeixo; de fet mai he estat massa fidel, ni al partit (al psu d’abans, ni a iniciativa, però sí a la coali), ni a altres històries; sóc una infidel per naturalesa, de fet la fe com a virtut és fora de la meves doctrines, altra cosa és la confiança, d’això sí que en sóc una forofa.
Avui parlar del triomf del socialisme del post-passat 28-O és parlar des del túnel del temps de tan canvi que n’hi hagut, i no perquè ho volgueren els socialistes. Han passat moltes coses, han canviat moltes més, i el socialisme del llavors, res té a veure aquell que jo vaig creure que votava. Una altra cosa és que m’empenedeixi. Ja ho dit: No. Com l’Alaska, tornaria a fer-ho. Fa 25 anys, com ho recorda tothom avui, hi havia molt d’atur, una Espanya subdesenvolupada, una Catalunya sense estatuts, i una RENFE, de la què ja ens queixavem. Els militars estaven a la guait, els ordinadors ni els ensumavem, i només hi havia una tele, ni mòbils ni mp4s ni havia nascut en Messi, i l’euro…qué era llavors l’euro?; les comunicacions eren molt complicades, era difícil arribar a lloc i saber qui erem. Estavem verds, jo amb vint i pocs, com la mandarina més àcida. Immigració?, perill d’emigració era el que patiem. Canviar-ho tot sense revolucionar res. De fet, ben bé no ha estat així, però dóna la sensació que el què era millor s’ha quedat pel camí. L’entusiasme. La meva infidelitat vé donada per l’experiència de l’ingenuitat perduda, poder he guanyat en sabiesa individual, però he perdut la confiança en allò col.lectiu. I si no hagués votat útil? I si molts no ho haguéssim fet? On seriem ara? Ttambé tinc clar que amb en Felipe González vam tenir sort, del socialisme que es va esdevenir, és un altre tema… ja es preveia que seria difícil la seva pràctica, de fet el model es va quedar amb un esborrany tot imitant la socialdemocràcia europea evitant els seus defectes.
Un fenomen incontrolat, encara que també previsible: molts vots, massa diputats, 202, que es retromultiplicaven en molta més gent nova, quadres i quadres a ocupar en llocs de poder, massa poder i poca gent amb maduresa i responsabilitat què d’allò que representaven, es desprenia. De fet modernitzar Espanya, era tot un repte. Gens fácil, la crisi del petroli, el terrorisme…¿on es reflexa avui l’aplicació dels llavors anomenats valors revolucionaris?
La revolució ha passat a formar part del meu imaginari emocional i particular. Una llàstima, pot ser ho deixem per a l’altra vida, o és qüestió de no tenir fe per seguir treballant-ho encara?.
Ah! I en Moltalbán era viu! i la Pasionaria, i el Superman, i en Ovidi…i la Montserrat Roig, en Ernest Lluch, l’Urruti…i el Tip i el Coll. Aixó sí en John Lennon ja era mort i el gol de Koeman estava per xutar.

23 comentarios:

Anónimo dijo...

Si es que yo ya lo decia que eras una infiltrada, una socialdemocrata descolorida en medio de rojos i coalicionistas. Al final to se sabe, o se acaban confesando los pecados de juventud. Bevamos un fino Laina por la confesion tardia. Ay mi niña !!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

doncs jo que soc un massoquista, el 28-o DEL 1982 vaig votar al PSUC, en solidaritat amb el partit que s'estava suicidant. Es va passar de 25 a 4 diputats a tot l'estat. Estic orgullós d'aquell dia, el PSUC i el PCE anaven a la tomba i jo amb ells em vaig enterrar.Vaig fer la travessa del desert amb el Guti i amb Gregorio, vam fer la primera Iniciativa amb el Ribé, i ara estem governant a Catalunya amb el Saura. El triomf sociata del 28-0 va ser dolç i amargant, es va liquidar la merda de la UCD i de passada es va assistir a l'estocada del PCE. El PSUC agonitzava i assistiem al rampantisme de molts quadres excomunistes de la nit al dia. El desert on viviem els resitents psuqueros tenia encara alguns referents interessants, la Lali Vintró, el Guti, els alcaldes Farrés, Tejedor, Baltasar, Riba, Medir, Prieto, Marius Díaz...i tota una aventura per encetar: la nova ICV que a casa nostra és la creadora de la COALI, l'esperit recuperat de la cultura PSUQUERA amb EUIA i els independents.
Ja veus, el 28-0 vaig abandonar definitivament el vot independentista, vaig culminar un any de militància psuquera i vaig aportar per un desert que ara s'esvaeeix i ens motiva.

Anónimo dijo...

yo no voté pero si me llego a pensar en que cae el PSUC al agujero lo voto, pues el felipito-tacatún siemmpre me pareció un furibundo anticomunista y un vendedor de telas como el demagogo Guerra. vaya par.

Anónimo dijo...

Fa 25 anys que aquells “melenuts”, “rojos”, “d’esquerres”, començaven a entrar el meravellós mon del funcionariat, convençuts/des que podrien cambiar alguna cosa desde l’interior de la maquinaria establerta.
Fa 25 anys que molts de nosaltres, ens sentiem il•lusionats, perqué finalment creiem que els nostres germans grans manarien, i les coses serien com habien de ser.
Fa 25 anys que els que encara no podiem votar, varem descobrir que les promeses (sobretot electorals), no acababen de complir-se.
D’acord, que encara viviem en blanc i negre, i de mica en mica la cosa és va omplir de color, peró jo crec, que el gran “CANVIO” que esperavem, no era ben bé aixó.
Ep! Diria.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Una d'intima:

jo també vaig ser infidel una vegada al meu propi partit ICV, ho

vaig fer en condició de "militant en excedència", després de retirar el carnet per uns mesos, vaig votar al Maragall la primera vegada que es va presentar, a casa ens vam dividir el vot, ella per Ribó i jo per Maragall. Va ser un moment de critica amb ICV que sovint tinc (doncs l'estigma permet discrepar)...ara bé, al Felipe ni aigua, preferia Gerardo Iglesias, Anguita i el mateix Ribó.

Anónimo dijo...

YO VOTÉ LCR

Anónimo dijo...

ozú! pues yo voté ar Partido Andalucista.

Anónimo dijo...

Blas: si vivieras en Andalucia que votarías:

a) cabezón chaves
b) arenas peperas
c) la peña IU
D) los andalucistas convegentes

Anónimo dijo...

Andaluuuuuces levantaaaaaaaaoossss
por andalucia libre, por españa y la humanidaddddddddddd

Anónimo dijo...

Yo me acuerdo del de la Borbolla y viva Andalucia olivareda

Anónimo dijo...

yo votaría al Gordillo de MARINALEDA del Sindicato obrero del campo

Anónimo dijo...

¿Blas Infante? no Blas Piñar

Enric Tomàs dijo...

Yo no voté, pero porque no tenía edad para ello, aunque creo que hubiese votado cambio. Lo del socialismo de antes y de ahora, tienes razón, ahora las prioridades son otras y éstas van muy ligadas al capital. Sólo falta ver los casos de Suecia o Alemania (Agenda 2010) en la que se desmonta, poco a poco, el estado del bienestar.
P.d: Tampoco Belletti había rematado el pase de Larsson...

Anónimo dijo...

a bote pronto podría haber votado pero botando tarde me asomé al cambio pensando que era la hostia y solo fue un zumbido de pavo real.
De votar botando lo habría hecho por el partido comunistapues me gusta ser botado de este mundo por votar cosas raras. Ahora canto flamenco y me gusta el fino.

Anónimo dijo...

Viva Andalucia vestida de rojo con Izquierda Unida que es la leche.

Anónimo dijo...

FRASE DE ZIZEK A QUINZAINE LITTERAIRE D'ESTIU:

LLUITAR PER UN CANVI NO SUPOSA ESPERAR QUE AQUEST PORTI LA FELICITAT.

UN CANVI HA DE PORTAR EL CANVI DE PARÀMETRES GENERALS, INCLOSOS ELS PRAMETRES DE LA MATEIXA FELICITAT.

Anónimo dijo...

Tú eres una sociata infiltrada. No me extraña que luego digan que ICV son los perritos falderos del PSOE, te ven por allí y la gente saca conclusiones.

Reconócelo, iba Felipe y ahora te va López Aguilar, aunque éste sea trilirí.

JAJAJAJAJAJAJA

Anónimo dijo...

intueixo el nen de Cádiz en plena forma.

0coma5 dijo...

a mi que me registren.

Anónimo dijo...

Gaditanamente hablando, los vistos de Tarifa se menean consabidamente al factor Melilla. Me explicaré mejor en McDonalds. De momento serafín que significa "será el fín".
Pundonor en la tacita.

Anónimo dijo...

PUES CREO QUE CON UN POCO DE CHATO FINO ME APEO EN ANDÚJAR

Anónimo dijo...

Amigo 0,5 y similar.
1) Tengo un tetra-bric de leche eslovena guardado en buen recaudo de mi hogar para regalarle. ¿por qué? buena pregunta. Respondo: Su marca es, 0,5.
2) Infiltrada es poco, llevo la rosa pillada de la mano de Felipe tatuada entre el índice y el corazón de mi pie derecho.
3)Me quedo con el chatoli
Amigo Tati,
1) Un pensamiento de Zizek siempre es un gran pensamiento
2) Lo mio con Felipe es pelín edípico.
3) Votant en el 82 canvi, vaig fer un acte de covardia del que, repeteixo, no m'empenedeixo, malgrat que admiro la vostra valentia i fidelitat.

Visca Càdixç lliure! i Premià rojiverde i federal de la comarca barcelonesa!

Anónimo dijo...

Endora, atribúyeme al bloguero en para y al medio punto. De lo otro ni sé ni quiero saber de donde sale.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre