Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 1 de octubre de 2007

Els joves i les places noves


Si ens hi fixem en un tret homogeni de les diferents personalitats què formen la Plataforma de “Salvem la Nova” es veuria què hi ha més d’un nexe, però el de l’edat és un indiscutible. Des dels avis nascuts abans de la guerra, als del franquisme, als pares i mares de la generació X, a alguna tieta de la generació de la baby boom, o als encara i afortunadament no catalogats infants de pit, tenim una amalgama interessant a travès d’una visió única, l’edat.
A tot aquest personal li interessa conservar i preservar el pulmó de la Nova, com a d’altres no, però observant el detall em sembla més curiós el fenòmen dels joves què d'altres que ocupen aquesta plaça.
Sabem que els joves en particular busquen els seus llocs per això, per fer seu el temps i l’espai, i tot plegat poder compartir. Com a mostra tenim moltes places i cadascuna d’elles amb la seva particularitat entre la gent que la frecuenta, però si parlem de la Nova, diria que n' hi ha una colla què s’ajusten més a aquells nascuts després del 88, dia amunt hora avall, aquesta generació inventada des d’un estudi holandès, com a “Generació Einstein”. Sembla ser què son nois i noies més sociables, tenen una gran capacitat de comunicació i demanen expresar el què pensen tenint una bona dosi d’interés en voler canviar el món. L’informe els alça com a vindicadors de la felicitat i els experts assenyalen què són joves que busquen un desenvolupament personal cada cop menys lligat a l’entorn professional. Deu anys de treball de camp avalen aquest estudi. En contra tenen la falta de rigor i de disciplina però al contextualitzar-los en un marc de prosperitat econòmica obtenen un perfil optimista i esperit de protesta.
Què volen molts joves de la Nova, que des de l’independentisme fins el moviment ocupa, des de grups d’esplai, ecologistes o inclús els què comencen a tocar el dos cap a la maduresa; què volen dient No. Volen tenir criteri, volen ser escoltats i volen conservar el seu espai per madurar el què pensen i el que senten. S’està gestant un futur. ¿Seran ells, quan els anys els hi ho permetin, qui aconseguiran quelcom més del què ara per ara nosaltres (generacions hippies, yuppies, i d’altres bèsties) li anem treient a la vida? Temps al temps. Però no seré jo qui els mogui d’aquesta plaça no sigui què amb els anys m’empenedís per haver barrat el pas a una gent què si més no sembla que pot tenir més clar quin és el seu capital, una plaça de parquing o un bon company. Apostem per la perpetuitat d'aquest pensament.

5 comentarios:

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

ni més ni menys, distingida Endora.

0coma5 dijo...

A ver cuando empezamos a hablar de cosas serias como la boda del hijo de la Thyssen.

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

o de la barriga hinchada de finos de don Belmonte. por decir un tema candente que podría llevar por título:

EL OTRORA PREMIANENSE BEAUMONT MUESTRA ANTE LA BLOGOSFERASU PROMINENTE BARRIGA CONTRUIDA A BASE DE FINOS Y PESCAITO FRITO

Con un subtítulo:

SE LE HECHA DE MENOSM POR LA POBLACIÓN MÁS BELLA DEL MUNDO, PREMIÀ OFF COURSE.

La Campos dijo...

0,5:
Eiii...yo soy más llef, la Thyssen & family son casposos pero no lo suficiente, lo mio es esperar en la puerta de Alhaurín de la Torre para ver como la Pantoja escupe mu despechà a un famélico y mal pagao Julián Muñoz.

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

Menos Alvear y más Ratafía, queremos un Belmonte catalán, un Beaumont de reglamento, flaco y moderno. Hazte visible , ¡ coño !

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre