Amb aquest eslogan s'endega demà la Jornada contra el càncer de mama.És molt possible que tothom tingui una experiència personal propera o poc llunyana sobre aquesta malaltia; per això veig efectiu i necessari dedicar un dia per, resumir el treball de concienciació en la prevenció, en programes explícits d'aquesta; treballar per tal d'aconseguir diagnòstics ràpids, minvant les llistes d'espera; erradicar les altres llistes, les de les reconstruccions de la mama, més vitals que moltes d'estètica; disminuir les desigualtats territorials, de ben cert què no és el mateix patir aquesta malaltia a Barcelona que a una aldea nicaraguenca; i per arribar, a través de la manifestació exclusiva d'aquesta jornada, als mitjans de comunicació, gràcies als quals es pot aconseguir estar a prop i amb més facilitat donant suport al malalt (l'home també) i a la malalta, així com d'aquella gent que se'ls estimen.Aquestes jornades són reflexives i productives,necessàries; es recullen emocions i diners, s'apropen investigacions, s'avença en definitiva i per això trobo molt adient inclús el filar prim un eslogan. És el cas.De tant en tant penso com m'ho prendria si algun dia en donéssin aquest diagnòstic i crec que em costaria fer-ho amb el coratge que ho va fer la Laura Rodríguez. Sembla estúpid però la vida és plena de símbols; des d'aquest nimi espai un record molt gran per ella i per totes aquelles altres, que amb més força o menys optimisme entomen la malaltia.