Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 18 de octubre de 2007

Amb aquest eslogan s'endega demà la Jornada contra el càncer de mama.És molt possible que tothom tingui una experiència personal propera o poc llunyana sobre aquesta malaltia; per això veig efectiu i necessari dedicar un dia per, resumir el treball de concienciació en la prevenció, en programes explícits d'aquesta; treballar per tal d'aconseguir diagnòstics ràpids, minvant les llistes d'espera; erradicar les altres llistes, les de les reconstruccions de la mama, més vitals que moltes d'estètica; disminuir les desigualtats territorials, de ben cert què no és el mateix patir aquesta malaltia a Barcelona que a una aldea nicaraguenca; i per arribar, a través de la manifestació exclusiva d'aquesta jornada, als mitjans de comunicació, gràcies als quals es pot aconseguir estar a prop i amb més facilitat donant suport al malalt (l'home també) i a la malalta, així com d'aquella gent que se'ls estimen.Aquestes jornades són reflexives i productives,necessàries; es recullen emocions i diners, s'apropen investigacions, s'avença en definitiva i per això trobo molt adient inclús el filar prim un eslogan. És el cas.De tant en tant penso com m'ho prendria si algun dia en donéssin aquest diagnòstic i crec que em costaria fer-ho amb el coratge que ho va fer la Laura Rodríguez. Sembla estúpid però la vida és plena de símbols; des d'aquest nimi espai un record molt gran per ella i per totes aquelles altres, que amb més força o menys optimisme entomen la malaltia.

1 comentario:

Carme A dijo...

I quan els pits som molt densos el treball d'autopalpació és més complicat, s'habria de fer les revisions anuals, no cada dos anys.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre