Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 22 de octubre de 2007

Sobre calendaris i altres blocs

Res. Navego per blocs, m’aturo, menjo amb ànsia els macarrons de divendres que vaig congelar.Torno a navegar. Sóc al despatx. Toca tarda i és dilluns. Navego per “la comissió de la dignitat”, em canso, poso els auriculars i escolto l’Anni Lennox, peto dins del blog d’un periodista de “El Punt” de Girona que té cognom d’alcalde i penso: atura't!Carai el nano quasi 40 anys i 4 blocs, i un munt d’activitat entre mans. El seu bloc demostra per diferents parts la quantitat de vida ja feta (sic) Dividit en apartats té el gust de compartir amb els seus lectors la següents aficions: escriptors, pel·lícules, entrevistes, webs de diccionaris, de traductors, d’esports, de discursos, de missatges, noms propis, referents... fins aquí entra dins el més estrictament habitual però, segueixo i començo a trobar-me petita- petita quan veig els capítols dedicats a: tipus de festivals, la millor biblioteca, la millor llibreria, galeries de fotografia, altres d’il·lustradors, de disseny, llocs d’interès com el millor poble (Coihaique), la millor ciutat (Tampere! ele), els millors parcs naturals (una amalgama increïble), uns quants pubs preferits, vins, “àdhuc” aigües, altres temptacions ... En fi res, per a ell tot!. Navego pel bloc i el tanco, torno a pensar amb veu alta, ningú no m'escolta: no m’estranya que el Sr. Eisenhower ens ataqui cada vegada abans...

M’aturo, he rentat el plat dels millors macarrons del món, els del pariente, he xarrupat un glop de bona aigua del Manantial Monte Pinos (al súper 0,40 euros), vaig pensant que el poble més maco potser no l’arribaré a veure mai, ufff menys mal, quin estres búscar-lo"!.
Tot plegatem trobo escrivint en un document word: “De donde vienes: manzanas traigo” Ja em veig interpretant aquesta frase dins de poques topades amb alguna amistat. Xino-xano me’n vaig cap el meu modest blog i ep! us endollo la pàgina on consten les festes què toquen per al 2008!!!!!! I mentre faig plans per les hores d’esbarjo de l'any vinent. Com deia en Pla, anirè badant, la fórmula indispensable per ser una mica lliure protegint la memòria i tot d’una gaudir d’una vida amb la ment més clara i el badall més gran.

Per als poc amants del badall:

“Si vols fer fortuna no miris tant la lluna"

http://www.lexnova.es/asp/calendario/calendario.asp?ano=2008&Autonomia=Cataluna




4 comentarios:

heliopolis dijo...

Viva Dragó y la Botella.

Anónimo dijo...

esto de ser funcionario tiene q ser la leshe

anamorgana dijo...

Congeles macarrons? DEU MEU¡¡¡¡¡¡
perdó, paraules d`antíga cuinera.Estic ´´estresada`` tan sols de lletgir tots els blogs que te aquet senyor, si els mirés cauría rodona d`aburriment. Salutacions
anamorgana

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

darrerament m'acusen de tenir idees polítiques tocades per la síndrome edípica. Hauré de macarronejar?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre