Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 9 de octubre de 2007

Embaixador indiscutible de la literatura catalana


Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Trajectòria i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d'Or.
No us perdeu el discurs d'inauguració fet pel Sr. Quim Monzó ahir a Francfurt, podeu clicar :
Chapeau Monzó!

2 comentarios:

Martí dijo...

Un discurs impecable com només el podria haver fet ell. Amb contingut, amb tensió narrativa i humor. Elegant i trencador. Espero poder-lo veure aviat en vídeo. En Monzó és, com no podia ser d'altra manera, el digne ambaixador de la nostra literatura.

"tati-no logo" Soulbizarre dijo...

el discurs del Monzó és una peça d'orfebreria cultural. Sense anar a la batalla politiquera, el Monzó les clava i perfora l'establishment. Em fa pensar en altres temps en que feiem cultura sense "mediació" política i encara no s'havia contaminat el catalanisme cultural de les disputes entre centre i perifèria partidista. Sense anar més lluny, recordo coses senzilles a escala local: les nits del llibre (lluny de la trama politico-administrativa-implementadora-codificadora que ens governa localment i nacionalment)

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre