Incivisme i imprudència a la platja

I tal dia fa fer un any.

Som-hi.

Aquest any 2008 la Diputació de Barcelona anuncia l'oferta de facilitar a les famílies que així ho vulguin unes pulseres identificadores de la canalla en cas de pèrdua. Amb un "oh sí! així podem relarxar-nos" contesta la pregunta un pare a qui li ofereixen tal servei. Sembla ser que, per exemple, a Salou en un estiu i en una sola platja, on es poden concregar en un dia unes 5.000 persones (ja són ganes d'ensumar suors i compartir crits i cançonetes d'estiu) poden perdre's d'uns 12 a 15 nens per temporada. I ve't aquí el per què de la pulsereta, més enllà del per què de l'ajut de tant socors, tema de molt anàlisi; i ve' t aquí l'alegria d'aquella família, a la què més que oferir-li una facilitat per no perdre la criatura el que se li hauria de fer és extendre una sanció (ara jo faig de poli, he dit sanció, si) per fer perdre diners a la comunitat en descuits particulars. En molt dels casos són pares i mares reiteratius amb una barra contumas ja que poden perden més d'un fill en diferents horaris i dies, i inclòs en algun cas d'estrangers els hi han dut el mocòs o mocosa a l'hotel passades unes horetes de l'estona a la guarderia estiuenca. (Segons fons donades a La Vanguardia pels socorristes).

És obvi què amb tan d'ajuda gratuïta i altruista cada vegada serem menys lliures i més depenents de l'altre ja que és més còmode el control donat que el que s'ha d'adquirir. Bé, de fet no dic res nou, la norma existeix per incumplir-la, és la legenda, però també per aplicar-la amb sentit comú i lògica per part des de les administracions i del seus gestors.

La seqüència de fotografies de dalt del text són fetes quan un auxiliador de la platja de Bellamar temedor de la vida dels banyistes, -ja que tan dins com fora de l'aigua podien rebre un ensurt, les dues zones estaven a vessar (comprovi's la fotografia)-, alerta al piragüista, de poc seny i molta raüxa, el crida i, en un castellà de les amèriques, elconvida a sortir de l'aigua no fos que fes mal a tan poblada platja; donat-se el cas de l'omissió per part de l'esportista, que flipa davant de tan increible norma, tota la vida havia passejat amb el seu caiac tan alegrement escoltant el vol de les gavines, avisa a la polícia local demanant vinguin les forces d'ocupació, els geos o el princep de Bell Air que sembla ser que darrerament és l'hèroi per excel.lència.

Deia que d'això fa un any i encara hi són amb el xiulet a la boca i el dit a punt; jo civilitzada de mi com sóc, aquest estiu li demanaré, que no dic demandaré, al socorrista una pulsera d'aquestes amb xip de gossera no sigui que la criatura se'm perdi dins la mar fugint del civisme i la prudència, la piragüa abandonada a la sorra i jo perplexa i oblidada, com ara fa un any.