Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 17 de julio de 2008

Incivisme i imprudència a la platja











I tal dia fa fer un any.
Som-hi.

Aquest any 2008 la Diputació de Barcelona anuncia l'oferta de facilitar a les famílies que així ho vulguin unes pulseres identificadores de la canalla en cas de pèrdua. Amb un "oh sí! així podem relarxar-nos" contesta la pregunta un pare a qui li ofereixen tal servei. Sembla ser que, per exemple, a Salou en un estiu i en una sola platja, on es poden concregar en un dia unes 5.000 persones (ja són ganes d'ensumar suors i compartir crits i cançonetes d'estiu) poden perdre's d'uns 12 a 15 nens per temporada. I ve't aquí el per què de la pulsereta, més enllà del per què de l'ajut de tant socors, tema de molt anàlisi; i ve' t aquí l'alegria d'aquella família, a la què més que oferir-li una facilitat per no perdre la criatura el que se li hauria de fer és extendre una sanció (ara jo faig de poli, he dit sanció, si) per fer perdre diners a la comunitat en descuits particulars. En molt dels casos són pares i mares reiteratius amb una barra contumas ja que poden perden més d'un fill en diferents horaris i dies, i inclòs en algun cas d'estrangers els hi han dut el mocòs o mocosa a l'hotel passades unes horetes de l'estona a la guarderia estiuenca. (Segons fons donades a La Vanguardia pels socorristes).
És obvi què amb tan d'ajuda gratuïta i altruista cada vegada serem menys lliures i més depenents de l'altre ja que és més còmode el control donat que el que s'ha d'adquirir. Bé, de fet no dic res nou, la norma existeix per incumplir-la, és la legenda, però també per aplicar-la amb sentit comú i lògica per part des de les administracions i del seus gestors.
La seqüència de fotografies de dalt del text són fetes quan un auxiliador de la platja de Bellamar temedor de la vida dels banyistes, -ja que tan dins com fora de l'aigua podien rebre un ensurt, les dues zones estaven a vessar (comprovi's la fotografia)-, alerta al piragüista, de poc seny i molta raüxa, el crida i, en un castellà de les amèriques, elconvida a sortir de l'aigua no fos que fes mal a tan poblada platja; donat-se el cas de l'omissió per part de l'esportista, que flipa davant de tan increible norma, tota la vida havia passejat amb el seu caiac tan alegrement escoltant el vol de les gavines, avisa a la polícia local demanant vinguin les forces d'ocupació, els geos o el princep de Bell Air que sembla ser que darrerament és l'hèroi per excel.lència.
Deia que d'això fa un any i encara hi són amb el xiulet a la boca i el dit a punt; jo civilitzada de mi com sóc, aquest estiu li demanaré, que no dic demandaré, al socorrista una pulsera d'aquestes amb xip de gossera no sigui que la criatura se'm perdi dins la mar fugint del civisme i la prudència, la piragüa abandonada a la sorra i jo perplexa i oblidada, com ara fa un any.

13 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

lamentablement l'incivisme i l'egoisme no es troba només a les platges

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

on hi haurà platja cívica és a la platja de Llevant amb la sardinada roja i verda d'aquesta vesprada. Hey (com diria Juli Esglesies).

Anónimo dijo...

la ressaca de la sardinada em fa recordar que ahir a la platja tenia a la Giselle Bundchen a la meva esquerra i a la Martina Klein a la meva dreta. Fou fascinant!

Jose Labari/Lidia Peyret dijo...

a mi aquest piragüista em sona. ai ,ai,ai...

Anónimo dijo...

Els piragüistes haurien de ser tots a la presó. Són un perill públic i espanten els nens i les nenes que volen banyar-se a la platja.

COALICIÓ D'ESQUERRES dijo...

BON ESTIU, MIRI QUIN ARTICLE MÉS BO QUE HEM ESCRIT...

Repel-lent dijo...

sihola, sihola. Aquim escriu un riepel-lent de vierdad, que no es de vierdad. Riepel-lent no mes soc jo.

Anónimo dijo...

el tibau és repel·lent. el mastroianni també. la lidia molt. el martí també. el coalició esquerres també i el repel·lent una mica menys.

Anónimo dijo...

el tati-pagès és repel·lent, endora també, l'escuma també, lidia també, la xicota morena repel·lenta també és repel·lenta i ho diu a si mateixa per que no pensin que s'amaga de la repel·lència.

Endora dijo...

y a pesar de tanto repelente a mí que me pican los mosquitos ...como si nada... repito y el tigre está ya en Tiana

Anónimo dijo...

horror menjar horror picar horror

Anónimo dijo...

Haw, morena. Estudiar, morena. Aprender, morena.

penyabogarde dijo...

bé, nosaltres ja ens autoinculpem abans de que la Morena ens ho digui: som repel·lents...
Dit això, volem que ens visitin i que vegin el que passa quan es pren un tripi bogardero i s'escriu el que s'escriu...
Mireu bé: un xulo cow boy de "cuero", un bataca de plastilina i un dj. techno que es diu Bogarde...
Facin un tomb per la vida, vegin la darrera aportació de la Penya Bogarde al frenesí premianenc...
cliqueu-nos i a desbarrar amb el trip Bogarde...

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre