Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


viernes, 4 de julio de 2008

Cartells, preludi de festa













Des de la mini-revista "La Clau" he arribat al cartell d'aquest any de la festa major de Premià i des del blog de l'Àngel al de la primera festa musical d'enguany. Són les primeres instantànies que veig i haig de dir què tots dos cartells m'han entrat, perquè la qüestió és que les coses entrin. Sense posar-se intrascendentals ni molt menys trascendents, les festes poden ser criticables però poquet filosòfiques, quan més essencials i menys rebuscades millor, seran més populars, però no seré jo ara qui digui massa havent-hi una comissió de festes; deia, però què la primera sensació compta sempre i molt i el cop rebut, a través del disseny del cartell, ha anat directe al cor; marcat per la simpatia, la novetat i el color, el cartell li dóna gracilment la benviguda a la Major Festa del 2008.!

4 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

doncs torna al jtatiangel.blogspot.com per veure el nou cartell...EN CRISTÒFOL VA AMB LAMBRETTA...el podeu baixar d'internet i anar al fotobuch per convertir-lo en samarreta, és colossal!!!!!!

lidia dijo...

Hola Endora,
gràcies pel comentari guapetona. En Guido Crepax no és sant de la meva devoció però he de reconèixer que té bon gust per posar-li Valentina a la seva gran protagonista.
per cert, maquiiiiiiíssima la il.lustració de l'encapçalament.
petons.

penyabogarde dijo...

si t'agrada el defensa Piqué, mira'l fixament, és la rèplica masculina a la bellíssima Martina Klein...mira bé, no és conya. Estira-li el pel i li poses la perxa i és la Klein en versió noi.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

voleu la samarreta de cristòfol va amb lambretta?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre