I tal dia fa fer un any.
Som-hi.
Aquest any 2008 la Diputació de Barcelona anuncia l'oferta de facilitar a les famílies que així ho vulguin unes pulseres identificadores de la canalla en cas de pèrdua. Amb un "oh sí! així podem relarxar-nos" contesta la pregunta un pare a qui li ofereixen tal servei. Sembla ser que, per exemple, a Salou en un estiu i en una sola platja, on es poden concregar en un dia unes 5.000 persones (ja són ganes d'ensumar suors i compartir crits i cançonetes d'estiu) poden perdre's d'uns 12 a 15 nens per temporada. I ve't aquí el per què de la pulsereta, més enllà del per què de l'ajut de tant socors, tema de molt anàlisi; i ve' t aquí l'alegria d'aquella família, a la què més que oferir-li una facilitat per no perdre la criatura el que se li hauria de fer és extendre una sanció (ara jo faig de poli, he dit sanció, si) per fer perdre diners a la comunitat en descuits particulars. En molt dels casos són pares i mares reiteratius amb una barra contumas ja que poden perden més d'un fill en diferents horaris i dies, i inclòs en algun cas d'estrangers els hi han dut el mocòs o mocosa a l'hotel passades unes horetes de l'estona a la guarderia estiuenca. (Segons fons donades a La Vanguardia pels socorristes).
És obvi què amb tan d'ajuda gratuïta i altruista cada vegada serem menys lliures i més depenents de l'altre ja que és més còmode el control donat que el que s'ha d'adquirir. Bé, de fet no dic res nou, la norma existeix per incumplir-la, és la legenda, però també per aplicar-la amb sentit comú i lògica per part des de les administracions i del seus gestors.
La seqüència de fotografies de dalt del text són fetes quan un auxiliador de la platja de Bellamar temedor de la vida dels banyistes, -ja que tan dins com fora de l'aigua podien rebre un ensurt, les dues zones estaven a vessar (comprovi's la fotografia)-, alerta al piragüista, de poc seny i molta raüxa, el crida i, en un castellà de les amèriques, elconvida a sortir de l'aigua no fos que fes mal a tan poblada platja; donat-se el cas de l'omissió per part de l'esportista, que flipa davant de tan increible norma, tota la vida havia passejat amb el seu caiac tan alegrement escoltant el vol de les gavines, avisa a la polícia local demanant vinguin les forces d'ocupació, els geos o el princep de Bell Air que sembla ser que darrerament és l'hèroi per excel.lència.
Deia que d'això fa un any i encara hi són amb el xiulet a la boca i el dit a punt; jo civilitzada de mi com sóc, aquest estiu li demanaré, que no dic demandaré, al socorrista una pulsera d'aquestes amb xip de gossera no sigui que la criatura se'm perdi dins la mar fugint del civisme i la prudència, la piragüa abandonada a la sorra i jo perplexa i oblidada, com ara fa un any.
13 comentarios:
lamentablement l'incivisme i l'egoisme no es troba només a les platges
on hi haurà platja cívica és a la platja de Llevant amb la sardinada roja i verda d'aquesta vesprada. Hey (com diria Juli Esglesies).
la ressaca de la sardinada em fa recordar que ahir a la platja tenia a la Giselle Bundchen a la meva esquerra i a la Martina Klein a la meva dreta. Fou fascinant!
a mi aquest piragüista em sona. ai ,ai,ai...
Els piragüistes haurien de ser tots a la presó. Són un perill públic i espanten els nens i les nenes que volen banyar-se a la platja.
BON ESTIU, MIRI QUIN ARTICLE MÉS BO QUE HEM ESCRIT...
sihola, sihola. Aquim escriu un riepel-lent de vierdad, que no es de vierdad. Riepel-lent no mes soc jo.
el tibau és repel·lent. el mastroianni també. la lidia molt. el martí també. el coalició esquerres també i el repel·lent una mica menys.
el tati-pagès és repel·lent, endora també, l'escuma també, lidia també, la xicota morena repel·lenta també és repel·lenta i ho diu a si mateixa per que no pensin que s'amaga de la repel·lència.
y a pesar de tanto repelente a mí que me pican los mosquitos ...como si nada... repito y el tigre está ya en Tiana
horror menjar horror picar horror
Haw, morena. Estudiar, morena. Aprender, morena.
bé, nosaltres ja ens autoinculpem abans de que la Morena ens ho digui: som repel·lents...
Dit això, volem que ens visitin i que vegin el que passa quan es pren un tripi bogardero i s'escriu el que s'escriu...
Mireu bé: un xulo cow boy de "cuero", un bataca de plastilina i un dj. techno que es diu Bogarde...
Facin un tomb per la vida, vegin la darrera aportació de la Penya Bogarde al frenesí premianenc...
cliqueu-nos i a desbarrar amb el trip Bogarde...
Publicar un comentario