Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 17 de abril de 2008

De colors: El groc

Que si un govern rosa, que si estem sense blanca, Catalunya ho està passant negre, si Iniciativa es menja tots els marrons, que si llum verda al mini-transvasament, i en Ridkjaard... com ho té de negre!; els blanquiblaus, els verdinegres i l’elefant blau, o la dona lila; gris com el quadern gris, vermell, aquell riu de la vall, violeta com l’hora, tirant lo ...blanc i...d’ un roig encès ...
La diversitat està de moda i la vida plena de matisos; dubto que sobre gustos no n’hi hagi res escrit i l’escala cromàtica la conté la música; la carta de colors no és extensa i si ens cenyim als més primaris no són tants els tons; però, tants gustos tants sabors, el gat negre porta mala sort i la cromatologia pot influir en un embruix, sent la puresa ben blanca...

I el món: GROC: “El color del sol”.

I amb això concreto. Sí, de groc, l’Albert Espinosa (actor i guionista) veu el món, el color del sol, i no em permetré la valentia, que per valentia la seva, de qüestionar-li.
El Mundo Amarillo és el nom del seu llibre, del que només he fullejat poques pàgines però suficients per trobar-hi idees i molt d’optimisme. Entre elles i la que més m’ha sobtat és la concreció d’un nou concepte sobre les relacions humanes: tothom té el seu groc.

Havia vist l'Albert per la tele en alguna entrevista, havia al.lucinat amb la seva actitud front les adversitats, la seva peli la coneixia, però quan una amiga en una trobada simpàtica tot pujant el món multi- divers del c/ Joan Prim, em va batejar amb un petar de dits com la seva groga, sense més explicacions que la pista d'un nom: Albert Espinosa, i una afirmació reiterada: sí ets un dels meus grocs! Ja ja...(reia tirant avall la punyetera conscient de la meva ignorància sobre el que m'estava parlant), vaig recordar que aquell nom em sonava i que aquella convicció de la Núria no era gratuïta, és persona amb la que comparteixo gustos i colors, i el meu ego amb aquell adjectiu, detectava vanitati per tant, curiositat. De la mà del senyor/a google i d’aquest a la llibreria i de la llibreria vaig arribar fins al món groc de l'Albert. Coi de nano! Si volia descobriments, em vaig trobar 23.
1er Descobriment: Aquell que deia que tothom tenia el seu groc:

Diguis d’aquella persona que és especial a la teva vida. Els grocs es troben entre els amics i els amors. No es necessari veure’ls sovint o mantenir contacte amb ells. La forma de relacionar-se amb els grocs és l’estima, la carícia i l’abraçada. Consegueix privilegis que abans estaven en possessió només de la parella.

Reafirmant la cançó de la Joan Baez, sóc de la seva opinió que “los grandes amores de muchos colores me gustan a mí” però músiques a part, el groc sempre m’ha flipat, i també sóc de les que hi veu el sol, però gràcies a la Núria i l'Albert veig amors i amistats en un sol món, pot ser perquè el groc sintetitza tots colors i aquell l'amor, i goitant la vida de l'Albert Espinosa el plany deixa pas a un sonriure de color i algun pensament menys gris en aquests moments que la transparència de la pluja esperada amaga la ciutat.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

I no oblidéssim el "Groc de llum"! que ja té la seva història. Els anys de Crist. 33 anys, justament.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

de fet GROC DE LLUM encara no ha estat superat en el camp dels llibres tocats per aquest enlluernador color.

ostres Martí...ja fa 33 anys (com Cristo) que som grocs !!!!

la mirada dijo...

Un "SPAM" de La Mirada dels Premianencs:

Ja ha sortit a la venda el tercer i últim lliurament de LA MIRADA DELS PREMIANENCS (Passat, Present i Futur de Premià de Mar).

Aquest any és un DVD doble que vendrem fins Sant Jordi a 12€ a la nostra paradeta de la Plaça de l'Ajuntament i també el podreu trobar a quasi totes les llibreries.

També hem fet unes samarretes molt lluïdes al ridícul preu de 5€.

Penseu que la compra del DVD i de les samarretes és el que ens ajuda a mantenir l'Arxiu Audiovisual.

+ info

...Perdoneu la publicitat i una abraçada!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre