77 anys

Sé d’algú que va néixer el 14 d’abril, concretament el 14 de l’abril del 31.
Fill d’un sindicalista de la CNT, aquell dia, obviant el bateig catòlic ja què no podia ser d’altra forma, li varen adjudicar el nom de Llibert.
La seva joventut i part de l’edat madura va ser un defensor, encara que tímid i cridaner de cau d’orella, de les idees anarquistes heretades des de la seva infantesa. Amb el temps i la temperació que afavoreix el fet de tenir un sis-cents i un baixos de propietat se li anaren suavitzant les demandes, tal és el cas que, de votar a la dreta nacionalista ha passat a defensar públicament la política del Partit Popular.
Avui fa 77 anys i celebra l’aniversari amb bona salut i molta crítica al govern. Defensor de la república, diu enyorar aquest model d’estat però en cap moment que sigui liderat per algú com en Zapatero o similar.
Jo, que me’l estimo molt, les persones s’estimen per la intimitat d’un dia a dia i la bondat que desprenen durant anys compartits i sobre tot perquè sí, li discuteixo, m’enlairo, alço la veu, li qüestiono, el repto. Bufff... No es valen raons, així és i prou; prou? per por?, por de noves guerres?, por dels nous valors?, por de progressos mai acceptats, mai interioritzats? Discussió sobre immigració, discussió sobre sexualitat, sobre economia. Molta confusió a través del temps.
La centresquerra que governa altera la seva jubilació, l’altera fins la indignació que el duu ben lluny dels principis de llibertat de la segona república, a pesar dels seus inicis tan simbòlicament llibertaris, i el lliura a valors que de petit desconeixia realment,i que amb el temps ha deixat que anessin evolucionant cap a la frivolitat del menyspreu i gràcies, tot plegat, a una dreta amenaçadora i una esquerra ingènua i cauta, que més que ser didàctiques i aclaridores han practicat la confusió, mentre, paral.lelament la premsa treballava més per l'audiència econòmica que per les lliures i bones interpretacions i interelacions.
14.4.2008: 77 anys de l’aniversari de la República i després de 30 de democràcia Espanya segueix dividida en dos bàndols. Malgrat la bipolaritat, parlar de república hores d'ara em sembla ja purament simbòlic ja què el transvasaments d’idees segueix de dreta a esquerra, i viceversa, no deixant d’impressionar-nos la polaritat i el seu enclau, encara que pel mig hi hagi amor i famílies. I canviar de models d'estat costa més, si més no em pregunto, més que en els temps de la república.

Sigui felicitada la llibertat, la república, i amb elles en Llibert que, després de 77 anys d'una vida no exempta de dificultats i contradiccions, es mereix bufar un magnífic dia.