La velocitat de la música

La llum d’aquest matí era diferent, com cadascuna dels ordenats dies del calendari; per cada matí una llum, per cada segon un volum, una intensitat, un color, una immensitat inigualable, un instant únic. Aquella llum d’avui, però, ha esclatat xulesca, per jove; atrevida sense febleses, arriscant amb intensitat fer-se viva dins del meu esguard d’ulls xics, tancats de son i mandra; impositiva com el plor del nadó que és donat a la vida, ple de força, desconeixedor de la por del que res és encara, del que no res espera tanmateix; reiteradora com un savi vell, que cíclicament es mesura la barba amb un toc lleuger fet per la seva mà afilada desconeixent si serà l’últim i si mai ho havia fet encara; iniciàtica com l’alfabet que descobert obra una magnitud d’alegria al món gastat de sempre; viva, sí, perquè de viure esclatin sense insults flors i amors, llavors i cants, penes o fuites de tristor, bagatel.les menors, alguna boira ploranera, tanta poesia.
La vida amb aquella llum de formes policromàtiques neix com una primavera al so d’una música única, segurament inmillorable, la d’una estació, la de Vivaldi. I així ho celebro cega pel raig del moment.
Bona santa setmana!

Nigel Kennedy - La Primavera