Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


sábado, 15 de marzo de 2008

Els guerrers desperts

Després de l’abandó de les creències cristianes a una edat temprana la meva espiritualitat va percebre en les pràctiques budistes aquell lloc que els exercicis del règim catòlic havien deixat plens de buidor i decepció. Aparentment pot semblar el mateix pregar amb un parenostre que cantar un mantra però tot el que hi ha d’antropològic darrera l’ús de l’oració cristiana té un pes i unes conseqüències d’excedent feixuc que els valors del budisme tenen d’afegit com a novedosos i refrescants en la consequència de l’alliberament personal, tant més quan un canta l’om.
Jesucrist, m’estava bé com a referent moral, era creible i sensat; llàstima que l’esglèsia l’hagi infravalorat amb una dèbil i escasa reconeixença donat l’oblit del seu evangeli en detriment d’una equívoca dedicació, per exhaustiva i obligada, cap els afers més polítics que religiosos, insuficient per una predicació clau basada en una moral i responsabilitat més pròpia de l’actual segle XXI. Sa Santetat Dalai Lama em cau millor, deixant enrere en Buda, que si fa tampoc m’era indiferent; com a líder religiòs aquest Dalai és el no va més, el més progre, l’humà per excel.lència, respectuòs d’altres creències, m’atreveria a dir que un marxista de fé incorpòrea, el lider que deriva cap a una revolució espiritual i que enlaira preocupacions més mundanes tot abogant a l’esperit i la fe, assenyalant inclús solucions. Ara per ara en Benet té rival; no és gratuït el premi d’aquell com home de pau quan l’ església catòlica és qüestionada per la manca d’una percepció de justa memòria i clara visió de present i d’allò esdevenidor. Vaticà, 0. Lhasa Uns quants més.
Amb el Dalai Lama - i els monjos que el secunden - una es consola veient com un dirigent religiós predica sentències com : Potser podem rebutjar qualsevol religió i ideologia, pero no podem negar la nostra necessitat d’amor i compasió;sense proselitismes alliçonadors practicats per molts altres sacerdots i altres esglésies. Hores d’ara no celebra la Setmana Santa, ni fa festa ni passeja en processó aixecant a Buda per sobre les esquenes; faltaria més; ara per ara lluita des de l’exili, pregant per un món més lliure i més just, medita en el silenci però aixeca la veu no menyspreant la demanda de justícia i l’art de la felicitat, conciliant des del prec en veu alta a una vida basada en la transitorietat i per tant, en la veritat i el sentit comú del que és equitatiu. Com un bon guerrer despert, Bodhisattva, cap d'estat del Tibet, manté la lluita amb la realitat terrenal i la pràctica de l’espiritualitat on deixa la màgia i el misteri per arribar al descobriment a través del propi coneixement i la fe en l’èsser humà, possible solució a molts conflictes com pregonava de forma exemplar des del pacifisme en Ghandi.
En ocasions els Jocs Olímpics han estat ús reivindicatiu. Aquesta vegada, més que altres, és qüestió d’escoltar les queixes i prendre partit a favor de la màxima exaltació tibetana: la capacitat humana de l’amor, i tot plegat és prioritari el seu respecte com a poble i per tant cal afegint-nos al seu reconeixement mundial a través d’aquest jocs a Pequin.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola;
Deixo aquí un enllaç a la pàgina del Sindicat CNT de Premià. S'està fent una campanya en suport dels treballadors de la construcció a la comarca. Si coneixeu a treballadors d'aquest sector podeu donar-li l'adreça.
Si l'administrador d'aquest blog creu que no ha de ser-hi aquest comentari aquí, ja ho pot borrar i perdoni les molésties. Gràcies.
www.cntpremia.blogspot.com

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

estaria bé desconnectar aquests jocs olimpics del mostre capitalista compulsiu que està muntant el govern de Xina i que representa un atac en tots els ordres als ideals socialistes i democràtics que planen en els orígens del comunisme pre-estalinià i pre-maoista. Dit això, el nou curs xinés amb la cirereta del pastís olímpic, representa l'acceleració en dues decades d'un procés que va endegar occident en dos segles, la transmutació capitalista més salvatge de tots els temps, la militarització productivista, la robotizació mental dels treballadors en curses productivistes delirants, l'explosió ecològica més brutal, la demolició de les xarxes d'economia bàsica rural, etc...i no parlem del Tibet.
Mireu el reportatge LANDSCAPES al cicle de cinema solidari que fan al Verdi, al·lucinant viatge al delirium xinés.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre