Curiositats.
Veig al nª 301 del Cultura/s de la Vanguardia que en el top ten de llibres més venuts tant en català com en castellà segons les dades de les llibreries més representatives de Barcelona, figura la novel·la de la Rowling, Harry Potter i les relíquies de la mort, aquesta és, doncs, la que arriba dalt del pòdium, en ambdues llengües repeteixo. Només significar un dubte, qui més llegeix és l’adolescència i joventut?, o altres edats més tardanes prescindeixen de llegir en termes generals o ho fan de narratives d’aquest gènere?
Segueixo. Abans d’ahir al telenotícies vaig veure com en ple judici per violació dels drets humans i corrupció, el processat Fujimori, ex-president del Perú de 69 anys es quedava completament adormit. És dia de dubtes: és que la seva consciència li permet aquest luxe malgrat la mala feina feta? o, els delictes dels que se l’acusen han estat producte d’una imaginació pèrfida i per tant se l’hauria de declarar innocent?
I sense ànim de frivolitzar aquest text apunto la darrera sorpresa. Llegeixo la notícia que un transsexual baró ha quedat embarassat i parirà al juliol una nena. Segur que no he estat l’única persona en posar cara de desconfiança ja que el fet que un baró (el concepte transsexual es difumina en la magnitud de la notícia) estigui en estat de bona esperança és des que l’home és home i la dona és dona l’anunci, per diví i trascendental, en sí mateix més sorprenent i increïble. Doncs sembla que .... quasi sí s'ha aconseguit. Un baró nascut dona i amb una absència de menstruació de vuit anys pel tractament rebut destinat aconseguir la condició de gènere masculí, davant del desigd junt amb la seva parella i, l’impossibilitat d’aquesta de tenir fills, ha decidit procedir a allò que es diu en castellà de rizar el rizo. S'ha prenyat; un senyor, m'imagino, amb la seva barba i la seva veu greu, inclús amb algún simptoma d'alopècia estarà a bé lluir ara una fermosa panxa per sorpresa i disgust de molts crítics acostumats a l'ordre dels canons. Per a quan, qüestiono, el matrimoni amb membres de diferents galaxies? Que ningú em titlli de conservadora amb aquesta proposta, ben bé al contrari. Tot plegat, d’aquí a res, apareix algun fill o filla nostre de bracet d’un et. Els temps canvien i a una velocitat que molts no estem preparats per entomar-los amb lleugeresa i amb la mateixa mida amb què es mesura el temps. No es pot que no siguin dubtes raonables.
6 comentarios:
T'has oblidat del curiós consell de Busch als xinos demanant dialeg.
xina FA TORTURA XINA
chapeau a la Mayol! molt ben escrit.
Un relevo… ¿raro o diferente?
Per: Imma Mayol
He anunciado recientemente la decisión de dejar paso a Ricard Gomà en el liderazgo del grupo municipal de ICV-EUiA en Barcelona. Un relevo que algunos han juzgado ‘raro’, porque, a mi entender, obedece a un modo de hacer demasiado inusual en los tiempos que corren. ¿Puede considerarse raro haber previsto un relevo tranquilo, meditado y diseñado con tiempo y de manera cooperativa y no jerárquica? ¿Es raro que las relaciones entre políticos puedan ser de colaboración en beneficio de un proyecto común y no tengan que ser siempre leídas en clave de competencia, en aras de intereses particulares? ¿Es extraño que alguien pueda dejar paso a nuevos liderazgos sin que se interprete necesariamente como una degradación? ¿Es raro imaginar que alguien decida impulsar un relevo sin tener que abandonar sus responsabilidades en la institución y pueda seguir trabajando con quien le releva desde el apoyo y no desde la tutela? ¿O todo ello es, sencillamente, una manera diferente de hacer política?
En la cultura masculina imperante son difíciles de entender por infrecuentes los cambios de rol o el trabajo en red, que tanto caracterizan al pensamiento feminista que siempre he reivindicado, no sólo en los contenidos sino también en las formas –aunque hay sanas excepciones, como el caso de Dídac Pestaña, que dejó la alcaldía de Gavà para seguir siendo concejal--. Mi compromiso con el electorado que nos prestó su apoyo y mi ilusión por impulsar un proyecto de sostenibilidad para la ciudad, que se encuentra ahora en disposición de hacer un salto cualitativo, dan sentido a los próximos tres años, que serán para mí de dedicación intensa a este objetivo. Mi compromiso con la estabilidad del gobierno municipal del que formamos parte explica también mi permanencia y la placidez del relevo en las filas de nuestra formación.
A quienes ha extrañado el timing de este proceso, me gustaría recordar que expresé ya durante la campaña electoral mi voluntad de no volverme a presentar a las elecciones tras este mandato, voluntad en este caso coincidente con la sabia norma estatutaria que en ICV limita a tres el número de mandatos consecutivos en los que se puede ocupar un mismo cargo. Decidimos ya hace meses acometer el relevo al frente del grupo municipal que represento, y elegimos para hacerlo, como fecha simbólica, el primer aniversario del gobierno municipal. Para llegar a mayo habiendo hecho un proceso tranquilo en el seno de las organizaciones que integran nuestra coalición, preveíamos anunciar la propuesta de relevo en las próximas semanas, una previsión que las dinámicas mediáticas nos obligaron a acelerar, suscitando ello rocambolescas interpretaciones que han pretendido vincular este proceso de cambio con la proximidad de escenarios coyunturales o contiendas electorales que nada tienen que ver.
En definitiva, a menudo la vida es más sencilla de lo que imaginamos. Y, por extraño que parezca, son posibles los relevos sin crisis y vividos con ilusión.
Imma Mayol Beltran
Segunda Teniente de Alcalde y presidenta del grupo municipal de ICV-EUiA en el Ayuntamiento de Barcelona
nosaltres ja tenim la solució, vingui a llegir-la.
senyoreta Endora: vol formar part de la candidatura que presenta el tandem pagès-almar a les eleccions del FC Barcelona? no ens conformem amb la penya, volem presidir el club i acabar amb Laporta. Digui la seva, ja sap on tenim el nostre blog.
A veure quina una ens despertarà avui el cas de l'aigua...
això del Baltasar és com la sèrie SÍ MINISTRE...alcem les copes de brandy, remenem-les i argumentem els arguments de l'argumentari... Una gran sèrie, allò si que era humor polític, no com l'auca inofensiva i sovint mancada d'idees de la sèrie Polònia.
Salut i bon humor...
Ara, els iniciatius, ja estem aprenent que la política té aquests riscos, i ajudem a divulgar la trista frase del "tots són iguals", la qual cosa s'ha de combatre amb propostes, elegància i altes dosis de "savoir faire".
Publicar un comentario