Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 11 de marzo de 2008

La resaca

Cuando leo el periódico, cuando escucho la radio o presto atención en el café a lo que dice la gente, siento a menudo el hastío, incluso el asco por esas mismas palabras, siempre iguales, que se escriben o se pronuncian…por los mismos giros, las mismas fórmulas retóricas y las mismas metáforas. Y lo peor sucede cuando me escucho a mi mismo y me veo obligado a constatar que yo también digo eternamente las mismas cosas. Esas palabras están terriblemente gastadas y deterioradas, desgastadas por haber sido usadas millones y millones de veces. ¿Acaso tienen todavía algún significado? Por supuesto, el intercambio de palabras todavía funciona, las personas actúan sobra esa base, ríen y lloran, tuercen a la derecha o a la izquierda, el camarero trae el café o el té. Pero eso no es lo que pretendo cuestionar. La pregunta es: ¿son todavía esas palabras la expresión de unas ideas?¿O son simplemente ineficaces estructuras sonoras que empujan a los hombres a un lado o al otro, porque las huellas grabadas de la cháchara despiden incesantemente un resplandor pasajero?

Pascal Mercier - Tren Nocturno a Lisboa

7 comentarios:

Me myself & I am dijo...

Siempre puede callarse y poner punto radio por la mañana y escuchar a Mª Teresa Campos.

Por favor, escriba un correo, nada más es para saber la dirección, ya que el que escribe esto tiene cierta información de la capital lusitana que le prometió facilitarsela hace unas semanas y no sabe como hacérsela llegar.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

passada la traca postelectoral s'obre un període interessant de debat, contrast d'idees, establiment de mesures, trobar solucions al que planteja molta gent del nostre entorn i seguir en un marc col·lectiu d'intervenció política com és la coalició, fent activitats, prenen el pols a les necessitats elementals i propugnant una necessària renovació de càrrecs i una major implicació del personal a través de formes que facilitin la participació lúcida, critica i reconfortant. Sembla un desig, però és el sentit multiple i elemental de la militància política en grup.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Els esdeveniments capgiren les fotografies. Es fa necessari un mapa. Cal una cartografia bàsica. Capturo una frase que apareix a 1000 mesetas, obra magna i magmàtica del tandem Deleuze-Guattari. Els autors ballen amb una frase d'una cançó que canta Ana Karina a Jean-Paul Belmondo. Extreta de Pierrot le Fou, peli de Godard. Inscriuen el fragment de la cançó en la teranyina i escriuen:


¡ Haced rizoma y no raiz, no plantéis nunca ! ¡ No sembréis, horadad ! ¡ no seáis ni uno ni múltiple, sed multiplicidades ! ¡ Haced la línea, no el punto ! La velocidad transforma el punto en línea. ¡ Sed rápidos, incluso sin moveros ! Línea de suerte, línea de cadera, línea de fuga. ¡ No suscitéis un general en vosotros ! Nada de ideas justas, justo una idea. Tened ideas cortas. Haced mapas, y no fotos ni dibujos. Sed Pantera Rosa, y que vuestros amores sean como los de la avispa y la orquídea, el gato y el babuino.

Joan Est(?) dijo...

SABEU QUÈ US DIC??? DONCS QUE M'APASSIONA EL NOU REPTE D'ICV I D'EUIA DE TIRAR ENDAVANT I DEMOSTRAR QUE L'ESQUERRA CATALANA I DE L'ESTAT ESPANYOL ÉS ALGUNA COSA MÉS QUE AQUEST PSOE DE CENTREESQUERRA QUE NECESSITA DEL PP PER TENIR VOTS A BASE DE FER POR. ELS NOSTRES ERRORS ELS HEM DE SUPERAR AMB MESURA I SENSE ABUSAR DE L'AUTOFLAGELACIÓ. SI FEM BÉ LES COSES EL PSOE NO TORNARÀ A TENIR ELS VOTS DE L'ESQUERRA QUE REPRESENTEM.
digo yo, aún a riesgo de errar el tiro

Sergi dijo...

jo crec que Iniciativa té un espai més gran del que indiquen les eleccions legislatives i que es confirma amb la seu representació al parlament de catalunya. Ara bé, el que indica aquest cap de setmana bipartidista és que el PSOE mentres existeixi el PP que tenim, té corda per anys i que passi el que passi té una flor al cul permanent que és el propi PP i no necessita ni explicar el programa que redacta. AVE, Monegros, caos infrastrutures, és igual, el PSOE guanya a tot arreu i només té un argument poderós per fer-ho que és l'existencia del PP. Gent que vota ICV a les autonomiques es penja del PSOE a les legislatives i després torna a ICV o a ERC o a qui sigui. El programa del PSOE és la por al PP encara que acabi sent infundada i això és pervers i empobridor. Però extremadament rentable per un PSOE que no té altra identitat que ser "el reverso bonito" del bipartidisme. No és bo que ICV-EUA baixin la guàrdia, aquest cap de setmana la pel·lícula es deia "EL MIEDO AL PP" , la putada és que preparen segones i terceres parts del serial.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Imma Mayol deixarà la primera tinència d'alcaldia de l'ajuntament de Barcelona i la substituïrà en Ricard Gomà. Crec que és una bona mesura i no m'interessa participar de la conya marinera que es vol fer amb aquest fet.

La Mayol va tenir una excel·lent primera legislatura amb una representació molt alta de la coalició (5 regidories) amb percentatges del 10% de mitjana, la més alta des dels temps de la legislatura inaugural del PSUC.

la Mayol va cometre diversos errors en el tram final de legislatura sumats a una cascada d'insults de la dreta mediàtica (d'aquests es deriva tota la gracieta de l'ecopijisme dedicat a una companya que des de molt jove ha estat del PSUC i de CCOO, i no pas "pija"). Per aquest motiu no penso celebrar amb cava el relleu.

En canvi celebraré el relleu per un altre motiu: el Ricard Gomà és un referent de primera línia del municipalisme de la coalició i un tio molt preparat.

Estic d'acord amb aquest relleu anunciat i no m'interessen els motius personals que tingui la Mayol ni tampoc crec encertades les critiques que ha rebut a partir de l'estereotip pijo que li van engatussar els carol/rahola/alvaro/cuyás i que alguns potencien des del món d'ERC.

La Mayol anuncia un relleu i en vindran més, doncs, per sort a ICV les coses del relleu no es fan com a la bomba de rellotgeria de can carod/puigcercós.

Ara estem en temps de canvis de personal, esglaonadament, sense empentes i amb bones maneres.

No criticaré a la Mayol a partit dels tòpics de la dreta tertul·liana, ho faré en sentit polític, doncs crec que aquest relleu era necessari des de fa uns mesos. ICV de Barcelona necessita cares noves i propostes més atrevides en clau social i econòmica. La Mayol no les pot liderar. Benvingut sigui aquest canvi!...I els que vindran.

9:43 AM

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Sergi? ets en Sergi Morales, oi?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre