Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


jueves, 20 de marzo de 2008

La velocitat de la música

La llum d’aquest matí era diferent, com cadascuna dels ordenats dies del calendari; per cada matí una llum, per cada segon un volum, una intensitat, un color, una immensitat inigualable, un instant únic. Aquella llum d’avui, però, ha esclatat xulesca, per jove; atrevida sense febleses, arriscant amb intensitat fer-se viva dins del meu esguard d’ulls xics, tancats de son i mandra; impositiva com el plor del nadó que és donat a la vida, ple de força, desconeixedor de la por del que res és encara, del que no res espera tanmateix; reiteradora com un savi vell, que cíclicament es mesura la barba amb un toc lleuger fet per la seva mà afilada desconeixent si serà l’últim i si mai ho havia fet encara; iniciàtica com l’alfabet que descobert obra una magnitud d’alegria al món gastat de sempre; viva, sí, perquè de viure esclatin sense insults flors i amors, llavors i cants, penes o fuites de tristor, bagatel.les menors, alguna boira ploranera, tanta poesia.
La vida amb aquella llum de formes policromàtiques neix com una primavera al so d’una música única, segurament inmillorable, la d’una estació, la de Vivaldi. I així ho celebro cega pel raig del moment.
Bona santa setmana!

video

Nigel Kennedy - La Primavera

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

una setmana santa d'espectres musicals, politics, literaris i cadavèrics, és el que sento ara, acaba de fer una calamarsada pedragada a Premià, tot està blanc i en el meu blog apareixen espectres sonors i culturals, com en el teu, Milady!

Independència, cat dijo...

quina palla mental que teniu els espanyolistes !!! menys retòrica pija i més lluita per la llibertat !!!!
independència i trenquem Espanya !!! no és hora de novel·letes ni de ball postís !!!
menys Xina i més lluitar per la llibertat del que és proper, del país que som i que ens falta.
salut i més combat !!!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre