Els guerrers desperts

Després de l’abandó de les creències cristianes a una edat temprana la meva espiritualitat va percebre en les pràctiques budistes aquell lloc que els exercicis del règim catòlic havien deixat plens de buidor i decepció. Aparentment pot semblar el mateix pregar amb un parenostre que cantar un mantra però tot el que hi ha d’antropològic darrera l’ús de l’oració cristiana té un pes i unes conseqüències d’excedent feixuc que els valors del budisme tenen d’afegit com a novedosos i refrescants en la consequència de l’alliberament personal, tant més quan un canta l’om.
Jesucrist, m’estava bé com a referent moral, era creible i sensat; llàstima que l’esglèsia l’hagi infravalorat amb una dèbil i escasa reconeixença donat l’oblit del seu evangeli en detriment d’una equívoca dedicació, per exhaustiva i obligada, cap els afers més polítics que religiosos, insuficient per una predicació clau basada en una moral i responsabilitat més pròpia de l’actual segle XXI. Sa Santetat Dalai Lama em cau millor, deixant enrere en Buda, que si fa tampoc m’era indiferent; com a líder religiòs aquest Dalai és el no va més, el més progre, l’humà per excel.lència, respectuòs d’altres creències, m’atreveria a dir que un marxista de fé incorpòrea, el lider que deriva cap a una revolució espiritual i que enlaira preocupacions més mundanes tot abogant a l’esperit i la fe, assenyalant inclús solucions. Ara per ara en Benet té rival; no és gratuït el premi d’aquell com home de pau quan l’ església catòlica és qüestionada per la manca d’una percepció de justa memòria i clara visió de present i d’allò esdevenidor. Vaticà, 0. Lhasa Uns quants més.

Amb el Dalai Lama - i els monjos que el secunden - una es consola veient com un dirigent religiós predica sentències com : Potser podem rebutjar qualsevol religió i ideologia, pero no podem negar la nostra necessitat d’amor i compasió;sense proselitismes alliçonadors practicats per molts altres sacerdots i altres esglésies. Hores d’ara no celebra la Setmana Santa, ni fa festa ni passeja en processó aixecant a Buda per sobre les esquenes; faltaria més; ara per ara lluita des de l’exili, pregant per un món més lliure i més just, medita en el silenci però aixeca la veu no menyspreant la demanda de justícia i l’art de la felicitat, conciliant des del prec en veu alta a una vida basada en la transitorietat i per tant, en la veritat i el sentit comú del que és equitatiu. Com un bon guerrer despert, Bodhisattva, cap d'estat del Tibet, manté la lluita amb la realitat terrenal i la pràctica de l’espiritualitat on deixa la màgia i el misteri per arribar al descobriment a través del propi coneixement i la fe en l’èsser humà, possible solució a molts conflictes com pregonava de forma exemplar des del pacifisme en Ghandi.
En ocasions els Jocs Olímpics han estat ús reivindicatiu. Aquesta vegada, més que altres, és qüestió d’escoltar les queixes i prendre partit a favor de la màxima exaltació tibetana: la capacitat humana de l’amor, i tot plegat és prioritari el seu respecte com a poble i per tant cal afegint-nos al seu reconeixement mundial a través d’aquest jocs a Pequin.