Un café, a Laie per exemple.

Quasi sempre és un plaer el cafè de mig matí. Premsa en mà, amb la intenció de deixar en blanc els temes professionals, faig camí cap a la cafeteria, encara per determinar, quan surto per la porta. El Passeig de Gràcia, és un carrer on l’oferta d’espais per fer una aturada breu, és pròdiga. Només sortir de l’edifici de la Catalana on treballo, Catalana d’Occident, ja em trobo el Fargi, gelats magnífics, sucs de taronja naturals i un descompte del 20% per la meva freqüència, fa que sigui dels més escollits; a la cantonada de la dreta, està el Navarra, massa pompós i de llum fosca fa que en general el descarti; agafant el C/Casp, el Bracafé, l’ambient carregat de cigar i un excés de fred m'obliguen obviar-lo; el Cafè de la Ràdio, d’on recullo el meu arxiu personal de dedicatòries diverses de personatges diversos per al meu arxiu d’ídols particulars pot ser una opció; i ja girant Pau Clarís si pujo 5 metres em trobo amb l’exquisitat. La llibreria-café Laie. Aquí ja he fet cim. No sempre; vull dir que no sempre hi vaig. Com totes les coses que agraden és millor dosificar-les. No és l’excepció aquest indret. Només entrar està la llibreria, petita i bonica com la presó, però il·lustre i magnífica quant el mostrari d’obres; un selecte assaig, bona poesia, i no menys de teatre fan que junt amb la narrativa més actual i els clàssics més significatius des dels temps d’en Gutemberg una pugui gaudir en menys temps del que podria i voldria. Sortint de la llibreria unes escales porten a la cafeteria-restaurant, que cuca i silenciosa, sense fum i amb tot tipus de premsa es pot prendre un desdejuni per 3, 25 i si vols emportar-te un dinar complert per 6,75; i sempre amb la sensació de ser-hi en una bombolla dins l’esfera barcelonina, un cercle absent de pertorbació i què només altera la xerrada tranquil·la provinent de la taula més taula propera. Un racó de plaer, un plaer en un racó.

I encara més, el menjador. Si esmorzes o berenes, si fas un cafè o un aigua, acompanyat o sol a la sala gran, terrassa d’àntic pis coberta amb caliu i estil senzill, hores d’ara et trobes amb “Les parets de l’habitació”, una exposició d’una colla de fotografies de l’Helena de la Guardia sobre aquest objecte, el llibre. En blanc i negre i també en color s’exposen i venen imatges sobre llibres, vells, nous, manuscrits, impresos, amb una edició petita de 6 còpies de cada original. Cars, massa cars, malgrat l’exclusivitat del tiratge, però bons companys de viatge mentre tens un a les mans, de llibre, i prens una infusió o un wisqui.

Per aquesta exposició Laie ha editat una plaquette de la qual s’han editat 1.000 exemplars numerats, on un fragment, més idoni impossible, d’Una pantera al soterrani d’Amos Oz acompanya aquestes parets de l’habitació; repeteixo, un altre regal dedicat a la joia del llibre; com a objecte, com a icona, motiu d’aquesta exposició.

Qui vulgui escoltar jazz, les nit de Laie, completen l’oferta. No les he tastat, massa lluny dels meus vespres de Premià, però de ben segur què, amb tants i tantes obres i mestres del fet d’escriure, tindran l’aura dels petits plaers, com és per a mi el de fer un cafè.