Socialització de la marihuana?

Darrerament els efectes nocius de la marihuana són remarcats amb contundència pels especialistes en el camp de la medicina i l'educació a través de la premsa monogràfica i/o documental; arribada l'època de la collita alerten als pares i mares, proclius a que els seus fills tinguin entre els geranis la planta del cannabis, a què valorin els riscos d'aquesta "legalització sociològica" introduïda com a conseqüència de l'evolució donada amb el consum d'aquesta droga. En un estudi d'un pediatre aparegut a "La Vanguardia" s'anuncia que molts dels pares i mares que permeten el cultiu en el sí de la família solen ser els iniciadors en el camí de la socialització de la droga (Eusebio Mejía). I?
A casa, al dalt, no n'hi ha geranis, la papallona grisa se'ls va cruspir, un a un, des de la tija va larvar-se i arrossegà la vida de les flors que encara recorden la meva infància; en canvi sí que hi són vives, força vives, dins dos testos, dues esplendoroses plantes de fulla serrada i d' inconfusible estètica. La marihuana, com la música punk, o la rumba catalana, el cabell amb rastes o les múltiples arracades o la roba de look alternatiu, és sinònim d'inquietud, de festa i de rebel·lió, de certa joventut. Es parla de brots psicòtics, de dèficit d'atenció, d'addicció, d'un inici en una droga tova que pot dur a pitjors conseqüències. Res és gratuït. És clar. Però. Pensem....(un sempre ha de pensar, després de la reflexió es poden permetre vicis i passions sense perill.)
Prohibir cultivar dues plantes a la criatura de disset anys que intento educar amb seny des què l’he parit és, segons el meus criteri, una incoherència sobre una realitat argumentada en la pròpia i per tant seva adolescència. Alerta que dic "seva". Penso que l'ús d'aquest pronom és bàsic. No tots els adolescents són iguals. Tampoc permetria que instal.lés a la seva habitació un hivernacle amb un hort de maríes, la qual cosa denotaria no tan sols un abús del consum si no una més que possible comercialització. Tampoc la criatura hagués gosa't fer-ho. Per què? Ens coneixem. Una altra paraula bàsica. El coneixement mutu, i la comunicació. Si darrera d'un adolescent hi ha un canuto, no pateixo, però dubto i m'ho plantejo, sempre hi ha un inici; no m'importa ser responsable de la socialització del cannabis, però sí que m'importa, per la realitat del jovent del que encara en sóc responsable, vetllat per la formació del seu destí en la realitat. La llibertat de tenir la marihuana a la terrassa no m'inquieta, sabent que no és iniqua no ignoro que socialitza i genera inquietuds ¿ qui no ha tingut moments esplèndits socialitzant un canuto? Des de l'amistat, a l'amor, a la soledat, la creativitat, el relax, l'intimidat, el sexe... et... ¿qui no ha tret les “papes” i des de les hores sap si sí o si no o pot ser després.?
Mare sociabilitzadora de drogues, ho confesso, i? i la tele, i la RENFE, i els micro-sous, i la cocacola, i la nocilla 100% colesterol, i mil iiis, tabac, soroll, velocitat ? Em nego a posar la nostra joventut en zona asèptica. Jo me la planto, me la conreu, la poso a assecar, la fumo i la comparteixo, o no.
Total plegat, em recorda l’història de la rosa de “El petit príncep” que es abandonada per creure-la domesticadora... l'altra dia va ploure a vots i barrals i la pobra marijuana sense tenir aixopluc i...succeí en la criatura un gemec llarg i després una rialla mentre li passava l'assecador I d'això... tal dia farà un any..

P.S. Sobre el tema, la peli “El jardín de la alegria”.