Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 8 de octubre de 2007

Els moviments socials i els polítics

Aquest cap de setmana a Premià de Mar va haver molt moviment, moviment social, cultural, inclòs mercantil; des de “El Mercat del Mar” a la plaça de la Sardana, el tall de la N-II, la I trobada de l’Agulla, o la recollida de signatures de la Plataforma “Salvem la Nova” fins les activitats del Correllengua, en efecte, la vila era un moviment constant.

Feia goig passejar pel poble, tot plegat l’activitat era creïble perquè havia estat majoritàriament muntada des del carrer, a partir de la gent, polítics a banda, si més no el que es manifestava era, gairebé, una política popular.

La cosa, per a mi, es va transformar quan el vaig veure. A sota pali, a una mena de taula rodona improvisada estava ell. Cofoi pel seu nou càrrec dins del partit, va parlar per dir alguna cosa que sonés creïble i què no semblés electoral; amb la mirada llunyana el vaig fotografiar. A casa mirant l’instant vaig intentar trobar-li a aquell resguard l’ essència, la força d’un líder, la credibilitat d’una persona. A la nit, veient les notícies de TV3, vaig tornar a topar-me amb ell; no parlava de Premià, encara que ho feia des de; parlava del “Pacte de l’habitatge” amb crispació, com sempre. El que més em va desil·lusionar, com aquell infant que descobreix qui són els reis, va ser trobar, fent-li costat, el nostre Alcalde. No em digueu què o per què, però, tota la gràcia que en Buch m’havia regalat durant el passeig del matí, i alguna que altra trobada, amb aquella instantània se’n va esborrar i ni tant sols va quedar el fum. Com els regals, hi ha molts que quan els obres et decepcionen, o més molt que poc poden ser més útils a altres, aquest el cas.. En Felip Puig parlava i en Miquel Buch l’escoltava amb cert afalagament i evident aprovació. No. No m’agradava el regal; i l’alcalde del meu poble, malgrat semblar proper, semblava embelesat per un tipus de política, per certes línies de poder, a les què jo ara renuncio.
Ara sóc com la nena de la fotografia que és mira el gegant i es pregunta de què està fet.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

volvemos a los tiempos de Torrents en joven

Anónimo dijo...

Perquè CiU no ha firmat el gran PACTE NACIONAL DE L’HABITATGE avui dilluns dia 8 d’octubre del 2007.
Doncs perquè es ANTICONSTITUCIONAL i alhora CONSTITUCIONAL, i perdoneu però una llei no potser les dues coses a la vegada.
Que el DRET A L’HABITATGE es una cosa UNIVERSAL i que tothom te dret a tenir un habitatge digne es veritat si. Cosa que en el mon sencer no passa això.
Ara be l’Estat o governs també han de fomentar que la gent tingui el dret a tenir un habitatge digne per això es fan els habitatges socials.
El problema de que CiU no ha firmat el document es per una article on diu que es farà servir la expropiació forçosa d’habitatges per el lloguer forçós. Una gran idea del COMUNISTA del senyor JUAN SAURA I LAPORTA.
Europa i EJ-PAÑA i CATALUNYA estem dins de la GLOBALITZACIO i amb un mercat NEOLIBERAL i es clar passar a tenir una economia NEOLIBERAL de cop i volta a passar-la al estil COMUNISTA això es impossible.
El que passa es que hi ha polítics com el senyor JUAN SAURA I LAPORTA que encara estan pensant que LENIN i STALIN encara estan vius i que el COMUNISME es la millor eina política que hi ha.
El COMUNISME es un CANCER que ja esta eliminat i seria un retrocés econòmic tornar a un COMUNISME que s’aguanta en lloc. Només cal veure els països COMUNISTES com viuen de malament.
Si un ciutadà te un habitatge i per herència en te 5 més d’habitatges i aquests habitatges estan buits i si el govern vol fer alguna cosa perquè aquests habitatges vuits es puguin fer servir. El que ha de fer el govern es parlar o dialogar (això tant que les esquerres els hi agrada fer) amb el propietari i arribar un acord.
Si el propietari diu que si d’acord les dues parts estaran contents.
Ara be el govern mai el que pot fer es a l’estil COMUNISTA es agafar i expropiar els pisos d’aquest propietari així com a així per fer-los servir com a lloguer forçós.
Per cert l’escusa que posar el senyor JUAN SAURA I LAPORTA que aquest article s’utilitzaria en cas d’emergència.
Mireu ser d’esquerres encara que siguis república o comunista o socialista es tenir un problema. Es que la gent d’esquerres son uns mentiders compulsius i amb aquesta escusa serien capaços de fer-lo servir.
El COMUNISME es el pitjor CANCER que ens podem trobar amb una EUROPA molt avançada.
Doncs aquesta es la explicació perquè CiU no ha firmat aquest gran acord. Si algun dia treuen aquest article doncs nosaltres firmem. Mentre l’article estigui en el PACTE NACIONAL de l’HABITATGE doncs no es firmarà.
El senyor JUAN SAURA i LAPORTA va aconseguir fent-se el pesat que els DOCUMENTS de SALAMANCA (només un 3%) retornessin a CATALUNYA.
Si fem una mica de historia veurem que els PAPERS DE SALAMANCA van ser EXPORPRIATS per la forces FEIXISTES del GENERAL FRANCISCO FRANCO.
Doncs el senyor JUAN SAURA i LAPORTA també vol fer el mateix que va fer FRANCISCO FRANCO amb els DOCUMENTS DE SALAMANCA però amb els pisos dels CATALANS.
Quedi clar aquí que CiU com l’únic partit NACIONALISTA CATALA que hi ha ens aquests moments volem solucionar el problemes de l’habitatge, però sembla que el tripartit el que vol fer es arraconar CiU dels PACTES NACIONALS perquè així els dolents de la pel·lícula sigui CiU i no el tripartit.
Aquests del tripartit tenen tanta poca CULTURA que no saben el que vol dir DIALOGAR. I aixo vol dir ser d'ESQUERRES I DE DEBÒ.

Anónimo dijo...

dons a mi el comunisme "em posa", ja porto molts anys petonejant la foto de la Rosa Luxemburg i m'encanta. També m'agrada Rosanna Rosanda i la Pasionaria, dues venerables dones grans de blanques melenes que em posen molt i molt. M'agrada el roig. i en Godard i els Taviani, i les brigades internacionals i tantes coses que, com deia l'Ovidi, comunista que anava per lliure, porten la samarreta roja. I el Guti,premianenc que rebrà l'homenatge de TOT l'ajuntament de Premià de Mar un dia d'aquests.
mola!

COALICIÓ D'ESQUERRES dijo...

històries de por o un text redactat per Francisco Franco contra la conspiración judeomasónica?
caram!
entre en Felip Puig i la plaça Nova, això sembla la guerra civil.

Anónimo dijo...

deu ser broma el que diu el de les històries de por

Anónimo dijo...

vade retro ciu?

Anónimo dijo...

Ostres, sembla que a CIU no ensenyen ortografia catalana, primer. Segon, el teu text és una pèssima història de por, tan dolenta que fa pensar en morts vivents... i això no fa fesarda, si no què és poc digna de ser comentada, ni tan sols.
Això sí diria en veu de la Susan Sontag que seria saludable replantejar-se el fet de relacionar una malaltia (en aquest cas el càncer) amb qualsevol tema d'una forma pejorativa.
Ni el càncer és un concepte indicat per a certes adaptacions, ni el comunisme és cap malaltia. Però no seré jo qui convençi a ningú.
Salut i llarg record a Sontag!

Anónimo dijo...

¡ COJONES ! EL PATIO ESTÁ CONVERGENTEMENTE AFECTADO

Anónimo dijo...

Si històries de por, diu el q diu, jo encara diria "MAS", com deia ella, la gran JANIS JOPLIN : "CRY BABY".

Anónimo dijo...

uuhhhh que vienen los rojosssss...solo falta que saliera con el chiste ese de la bicicleta del comunista....bien...si entendemos como cáncer una anomalía de las células de cuerpo que las hace crecer devorando todo lo que se encuentran a su paso...pues creo que esta más cerca de ser cáncer el capitalismo que no pas el comunismo (ejemplo: la plaça nova)...pero coincido en que es muy mal ejemplo...salut! que es lo importante.

Anónimo dijo...

Histories de por és un blog seudofeixistanacionalinfumable d'un militant Convergent de Mataró que es diu Oriol Abelló... pa cagarse

Anónimo dijo...

Entré, ví, y salí ....corrent d'aquest blog, feia... por!

Anónimo dijo...

rojos masones, a todos vosotros os daba un poco de mi régimen

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre