Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


miércoles, 9 de enero de 2008

Sarkozy i J J Santos

És increible com s'assemblen. Ahir nit em vaig adonar.
Aquest fet m'ha dut penjar irremediablement aquest video titulat "parecidos razonables", és per petar-se; inevitable dedicar-se uns moments de pausa i riure gràcies aquests montatges.
D'altra banda, juro pel meu blog no parlar més del president francès si no és per allò estrictament polític considerant la part mediàtica fora d'aquella excelsa definició que darrerament sembla estar incorporada de forma contundent en vell concepte grec.
Darreres notícies sobre la campanya electoral nordamericana (tinc un amic corresponsal que m'ho xiula tot): L'Obama prepara fer publicar la relació amb la blanquíssima i glamourosa Scarlett Johansson.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

què tal VIDA Y DESTINO?. l'HE REGALAT A LA nURI...

Endora dijo...

Ostres, Àngel: l'estic acabant i crec què serà un referent literari testimonial d'una època. No essent generosa li donc un 9, el 10 no existeix en literatura.

Anónimo dijo...

PUESS... jo ara estic en varis fronts:

biografia de Solé Barberà (andreu mayayo)

la narrativa completa de la McCullers

esto no es música, el malestar de la cultura de masas (josé luís pardo)

el frío, thomas bernhard

pasmao dijo...

Estimada Endora:

El 10 existe en literatura y se llama Hamlet. Debería saborear esa delicia que don Willian donó al resto de los mortales.

Endora dijo...

Buena apreciación la suya, compañero Pasmao, pero pienso que incluso Shakespeare es superable ya que objectivamente la perfección no existe en ningún arte, otra cosa es que su valoración considere la máxima nota, nunca se lo discutiria.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

veig que el pasmao s'està operant del cervell, passa de la línia xunga a la línia clara de manera supersònica, que sigui benvingut al món dels mutants, quadrofènicament admissible!

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre