Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


domingo, 27 de enero de 2008

L'importància del bloc

Aquest cap de setmana el CTUG ha acollit la 1ª trobada de blocaires de Catalunya, bateixada per en Toni Ibañez Catosfera; afortunadament la meva inscripció va arribar tot just abans que pengessin el rètol de “no n’ hi ha entrades” i de tal forma què dels beneficis recollits faré cinc cèntims tot significant el què ha estat per a mi allò més innovador i un descobriment, com el què m’ha endegat més passió i visceralitat.

Des d’una organització formada per l’Ajuntament de Granollers i Poliblocs.cat s’han desenvolupat les jornades a partir de taules rodones molt ben seleccionades i representades; tractant d’aconseguir què, els grans temes de sempre com, la literatura, la política, l’educació, l’economia i els negocis, la nacionalitat, la inter-relació dels i als mass-mèdia, i algun altre etcètera, combreguessin junts, de forma aleatòria o paritària, unitària o en comunitat, i sempre a gust del consumidor i tota la llibertat, arribant a una conclusió positiva com és el fet de l’ horitzontalitat que neix d’aquest gran fenomen participatiu com és la xarxa, així com, convidant a una reflexió sobre la necessitat, o no, de l’aprofitament a escala intel.lectual i creativa, política i associativa de l’ús d’aquesta gran democràcia participativa que es desprenen des d’algunes eines nascudes des de les TIC.

Molt fluides i dinàmiques, les jornades també han estat denses, des de divendres tarda fins diumenge migdia; possiblement aquest fet ha estat conseqüència què el debat no hagi estat del tot massiu, no per ganes, si nó per què el fenomen és nou i tot no hi cabia.

Personalment resaltaria unes quantes sorpreses. Primerament, comprovar que no estava tan lluny com em semblava d’aquesta eina, ¿eina?, o el que sigui però, per a mi, completament innovadora (és veritat, desconeixia realment el que és la web 2.0 i per tant el servei del twitter, i qui composa una wiki, o el paper de la facewook etc..; ignorant sense vergonya com molta gent), i segon la gran sorpresa de la seva capacitat de generar creativitat i multiriquesa i, per tant, sabiduria. De fet, no m’havia aturat a pensar.

S’ha debatut sobre el concepte de bloc, per uns “monuments al ego”, per altres, llocs de sobèrbia o una gran eina per intentar guanyar unes eleccions ( el cas Obama), en el cas d’un polític participant “portaveu d’un mateix”; en general, escriptures provisionals, hiper-textos, literatures del jo... He vist com les empreses usen el bloc per fer campanyes de captació o editors que projecten aquesta tècnica per dibuixar el seu futur més proper, com es generen associacions a través d’una mateixa gran idea o un interés comú. He conegut projectes gestats entre dos persones al bar gracienc “Salambo” : “el pais llamado a” una història real explicada com una fàbula, i finalment diré què s’ha determinat com la gran esperança per incorporar nous lectors. El relax ha partit d’utilitzacions de termes com la mirmecologia per demostrar hipotesi. S’ha recorregut a la gran influència de les xarxes socials per tancar cercles. Era “de obligado cumplimiento” la circulació i intercanvi de noms de blocs imprescindibles o sumament recomenables, molts els desconeixia; s’ha parlat, evidentment del de Polònia… però el què més m’ha impressionat és la acceptació del blog del temps de TV3.


Aprendre, moltes coses he après; d’altres han quedat a l’aire, algunes estan dins el meu caparró treballant, pot seer algun dia esdevinguin evidències; disfrutar, molt n’he gaudit; conèixer gent con en Ganxito o la dra. Laura Borràs ha estat tot un plaer; i per amanir els ingredients, la sensació terapeùtica de les hores passades, malgrat què tot plegat era una mena d’esforç (cap de setmana), no tinc la sensació de trobar-me esllomada: sé més, conec més gent, he rigut i disfrutar, he pensat, he somiat, inclús… tinc un xic més d’esperança i tot plegat és sempre una gran sensació d’estar viva.
Ep… i passejar dins “La gran porxada i els carrers que l’irradien …un luxe d’anticicló.

5 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

escolti. diumenge a la plaça, sota el meu braç. un llibre de Crumb l'esperava... sembla que vos estaveu de congrés bloguenc. Voleu dir que és saludable que els blogaires es vegin les cares i perdin el misteri de la seva existència virtual? és un tema que em balla pel cap. Vos em donareu la seva opinió.

La saluda.

Jacques, l'adolescent.

Endora dijo...

oh...m'ha commogut....jove i no genys menys adolescent jacques! ho sento molt...ho sento molt, com diu el meu amic Albert; de fet, i com sempre, té gaire bé tota la raó, però li haig de dir que no li vaig veure la cara a ningú que volgués desenmascarar...de tota manera i...sembla ser que estan funcionant unes comissions on pot ser jo... pugués...baixar...no trigant gaire. El saluda.
Endora, l'adora.
Endora, la mad o/u ra.
Endora, la cara d o/u ra.
Endora, vés quina hora!
Ps. espero que no hagi malmés la nostra relació administrant dosi de Crumb a altres partenaires?.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

divulgar Crumb és una tasca del tot admirable, per tant benvingudes les seves gestions en favor de la Crúmbica causa.

Ja ha vist el luxe del blog de la coali?

Ja ha vist el luxe de la Bogardada penya?

Miri, miri, i pispi qualsevol enllaç.

penyabogarde dijo...

miri miri del que som capaços els bogardistes

COALICIÓ D'ESQUERRES dijo...

i els de la coali no ens quedem curts

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre