L'importància del bloc

Aquest cap de setmana el CTUG ha acollit la 1ª trobada de blocaires de Catalunya, bateixada per en Toni Ibañez Catosfera; afortunadament la meva inscripció va arribar tot just abans que pengessin el rètol de “no n’ hi ha entrades” i de tal forma què dels beneficis recollits faré cinc cèntims tot significant el què ha estat per a mi allò més innovador i un descobriment, com el què m’ha endegat més passió i visceralitat.

Des d’una organització formada per l’Ajuntament de Granollers i Poliblocs.cat s’han desenvolupat les jornades a partir de taules rodones molt ben seleccionades i representades; tractant d’aconseguir què, els grans temes de sempre com, la literatura, la política, l’educació, l’economia i els negocis, la nacionalitat, la inter-relació dels i als mass-mèdia, i algun altre etcètera, combreguessin junts, de forma aleatòria o paritària, unitària o en comunitat, i sempre a gust del consumidor i tota la llibertat, arribant a una conclusió positiva com és el fet de l’ horitzontalitat que neix d’aquest gran fenomen participatiu com és la xarxa, així com, convidant a una reflexió sobre la necessitat, o no, de l’aprofitament a escala intel.lectual i creativa, política i associativa de l’ús d’aquesta gran democràcia participativa que es desprenen des d’algunes eines nascudes des de les TIC.

Molt fluides i dinàmiques, les jornades també han estat denses, des de divendres tarda fins diumenge migdia; possiblement aquest fet ha estat conseqüència què el debat no hagi estat del tot massiu, no per ganes, si nó per què el fenomen és nou i tot no hi cabia.

Personalment resaltaria unes quantes sorpreses. Primerament, comprovar que no estava tan lluny com em semblava d’aquesta eina, ¿eina?, o el que sigui però, per a mi, completament innovadora (és veritat, desconeixia realment el que és la web 2.0 i per tant el servei del twitter, i qui composa una wiki, o el paper de la facewook etc..; ignorant sense vergonya com molta gent), i segon la gran sorpresa de la seva capacitat de generar creativitat i multiriquesa i, per tant, sabiduria. De fet, no m’havia aturat a pensar.

S’ha debatut sobre el concepte de bloc, per uns “monuments al ego”, per altres, llocs de sobèrbia o una gran eina per intentar guanyar unes eleccions ( el cas Obama), en el cas d’un polític participant “portaveu d’un mateix”; en general, escriptures provisionals, hiper-textos, literatures del jo... He vist com les empreses usen el bloc per fer campanyes de captació o editors que projecten aquesta tècnica per dibuixar el seu futur més proper, com es generen associacions a través d’una mateixa gran idea o un interés comú. He conegut projectes gestats entre dos persones al bar gracienc “Salambo” : “el pais llamado a” una història real explicada com una fàbula, i finalment diré què s’ha determinat com la gran esperança per incorporar nous lectors. El relax ha partit d’utilitzacions de termes com la mirmecologia per demostrar hipotesi. S’ha recorregut a la gran influència de les xarxes socials per tancar cercles. Era “de obligado cumplimiento” la circulació i intercanvi de noms de blocs imprescindibles o sumament recomenables, molts els desconeixia; s’ha parlat, evidentment del de Polònia… però el què més m’ha impressionat és la acceptació del blog del temps de TV3.


Aprendre, moltes coses he après; d’altres han quedat a l’aire, algunes estan dins el meu caparró treballant, pot seer algun dia esdevinguin evidències; disfrutar, molt n’he gaudit; conèixer gent con en Ganxito o la dra. Laura Borràs ha estat tot un plaer; i per amanir els ingredients, la sensació terapeùtica de les hores passades, malgrat què tot plegat era una mena d’esforç (cap de setmana), no tinc la sensació de trobar-me esllomada: sé més, conec més gent, he rigut i disfrutar, he pensat, he somiat, inclús… tinc un xic més d’esperança i tot plegat és sempre una gran sensació d’estar viva.
Ep… i passejar dins “La gran porxada” i els carrers que l’irradien …un luxe d’anticicló.