1971-2008 La regla en tota regla

1971-2008 Una relació de llarga durada.
Dilluns 21 va ser Santa Agnés. Per culpa d’una certa excentricitat del meu caràcter tinc una estima especial al santoral, m’agrada saber el dia que és i l’onomàstica que es celebra. Reminiscencia d’educació cristiana?. De tot allò que m’explicaren, l’història com a biografia dels sants fora el què vaig trobar menys horrorós del què les monges explicaven a dones de poca fé com jo.
Diuen que l’Agnès va ser proclamada màrtir per no voler renunciar a Crist davant les exigències d’un matrimoni forçat amb el fill de l’alcalde de Roma a les acaballes de l’any 290; desprès de sentenciar-la a viure en un prostíbul d’on miraculosament en va sortir verge, va morir a la foguera. Morí degollada emplenada de sang. Premonitori. Els historiadors la varen proclamar màrtir de la virginitat, patrona de les adolescents.

1971. 21 de gener.
Ara fa 38 anys que jo anotava al meu diari de candau que ja era dona. El meu cos havia començat a sagnar i jo n’estava cofoia. L’Agnès es materialitzava.
Malgrat que els pares consideraren que la notícia no era per llençar cohets: quina pena…, ara ja començarem a patir…, i si es queda embarassada…; jo em sentia contenta. Dit i fet era una de les misions que havia d’exercir en aquest seu moment, era l’època que la fi principal de la dona era casar-se i parir. Era època de panys blancs, re de tampax ni compreses amb ales; no podies tocar una flor perquè es pansia; qui la tenia avinagrava el vi, tallava la maionesa, ennegria el sucre; no en va els anglosaxons l’anomenaven “the curse” (la maldició); la mare i les veines li deien la tia maria…, doña pepa, eso, la cosa…, el període. En fí , malgrat l’alegria que suposava ser dona, les circumstàncies no ajudaven gaire a sentir-se orgullosa o a estimar-la.

2008. 21 de gener.
Després d’aquest temps passat, mes rere mes, obviant els embarassos i algun desequilibri hormonal, ha estat present a la meva vida més que un marit, més que un amant, més que un treball, més que un lloc per viure, més que un fill.
És increible la relació, 38 anys! que he mantingut amb la regla. Com totes relacions n’h i hagut per tot: l’ he odiada, l’he maleida, l’he admirada, l’he patida, he desitjat inclús tenir-la. Des dels panys calents, passant per la famosa Saldeva fins l’Ibuprofe, el dolor ha acompanyat aquesta relació més que altra cosa; la incomoditat també ha estat un repte, no en va l’higiene i la seguretat; el desequilibri hormonal amb la famosa histèria que avença la prèvia ha estat, és una gran …putada; el desig per ella s’ha establert quan la por a un embaràs no desitjat l’ha aclamada amb un si us pla..., però amor, el què es diu amor no n’hi hagut més que el propi d’un camí llarg fet en companyia.
Puc recordar històries, anècdotes i relacions, conseqüència o a través de la regla, políticament correcte, menstruació. Sobre tot, converses i nexes, conxorxes entre dones, nous reptes, noves visions per exemplaritzar a les nostres adolescents, a les noves Agnès.
La meva relació amb la regla, com la de moltes dones de la meva generació, ha servit, a part de l'amor-odi de qualsevol relació, per posar-li nom i definir-la amb claretat i sense traumes, per donar-li un lloc a la vida de la dona que no tenia, ni més eufòric ni menys frívol; definitivament posar “la regla” en norma, la qual cosa era necessària perquè aquella estava fora de joc i de tota regla…

Tota una companya de viatge, que … quan marxi, li cridaré : apa siau, no t'oblidaré però..bon vent i barca nova! Les èpoques són, espais en el temps on el record no es pot menysprear.