Expropiació forçosa, una llei d'esquerres

M'ha arribat aquest text, no és que el s'ha aprovat pel govern de la Generalitat fa escasament dos dies, però la qüestió va en aquesta línia:

L’administració competent podrà acordar el lloguer forçós de l’habitatge prèvia declaració d’incompliment de la funció social de la propietat. A l’expedient de declaració s’ha d’advertir que l’Administració, un cop transcorreguts dos anys des de la seva notificació, pot procedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per llogar-lo a tercers. En l’expedient de preu just es valorarà la indemnització corresponent al dret d’usdefruit temporal, tenint també en consideració les despeses invertides per l’Administració en la gestió i les eventuals obres de millora efectuades en l’habitatge, concretant a més la forma en què la propietat podrà recuperar l’ús de l’habitatge un cop transcorregut el termini de lloguer forçós. El termini de lloguer forçós no podrà ser superior a sis anys. El procediment s’ajustarà al previst a les legislacions urbanística i l’expropiació forçosa.

No cal dir què o s'està a favor o s'està en contra d'aquesta llei, tal i com està redactada, els matissos no juguen més paper que el què s'ha escrit. ¿Es tan terrible aquesta normativa com diu CiU i el PP donada la situació de manca de sòl al territori? És de difícil justificació per aquelles ideologies on la propietat privada prima sobre la pública, ho entenc, aquesta és una de les difèrències esse ncials entre les dretes i les esquerres, l'intent en la forma de resoldre el problema de les desigualdats. M'han informat que poder no calia aquesta mida si l' idea haguès estat la promoció de la creació d'un parc públic d'habitatge , és a dir, tot allò construit quedaria en propietat de les administracions públiques, la qualcosa varia del sistema actual on l'habitatge protegit és fonamentalment de compra. No ha estat així, no sóc experta en el tema, però certament és que un cop llegit l'articulat, malgrat què certes persones del món de la política el comparin amb una llei franquista del 64 (i?), fa satisfacció veure la pressa de conciència política d'esquerres, que implica aquesta decisió. Amb ella l'ocupació dels pisos estarà molt més garantida que ara i per tant hi haurà molta més oferta de lloguer i qui no vulgui exposar-se a l'expropiació té una de les formes, a més rentable, per tal de no desaprofitar l'usdefruit de la seva propietat, què mai deixarà de tenir.

M'agradaria, però escoltar l'opinió okupa, de debó. La de la Federació d'associacions de veins de Barcelona és crítica per la retallada en el nombre d'habitatges; rebaixes com el pas de 250.000 habitatges a una xifra final de 160.000 en 10 anys, la obligatorietat de reservar el 20% de la promoció passa de 2.000 m2 a 5.000 m2, així com preveure el 15% d’habitatges protegits en municipis de més de 3.000 habitants es modifica a 5.000 habitants. No manifesten cap crítica en el tema de l'expropiació de l'usdefruit.

Aconseguir les primeres promeses haguès estat el gran triomf, el pacte amb constructors i promotors fa imaginar quin ha estat l'obstaclel que ha produit l'escurçada.

Moralitat: Com il.lustra en Forgues: Qui sigui lliure que llenci la primera pedra. Tant per tant...sociabilitzem!